Final de la lluna de mel de Dilma amb el poble brasiler
Deixa un comentariProtestes al Brasil criden “Fora Dilma” i demanen mesures concretes contra la corrupció
Les critiques en contra del govern de la presidenta Dilma Rousseff i les demandes per la lluita contra la corrupció, que inicialment només es produïen a les xarxes socials, es va convertir en dures protestes al Brasil aquest diumenge passat. Més d’un milió i mig de persones, vestint samarretes grogues i verdes, ompliren els carrers de ciutats per tot el país cridant “Fora Dilma”. Brasilers a Nova York, Lisboa i Paris també s’han manifestat davant de les respectives ambaixades, fent-ser ressò de l’estat d’ànim dominant.
Les mobilitzacions contra el govern s’han produït una setmana després d’un pronunciament de la presidenta demanant paciència a la gent per les mesures impopulars d’ajust fiscal, com l’augment d’impostos, dels tipus d’interès i de les taxes d’energia i gasolina. I tenen com a tel·ló de fons l’escàndol de corrupció a la Petrobras, empresa estatal de petroli, involucrant 49 polítics, entre els quals els presidents del Senat i de la Cambra Federal, en denuncies de malversació de milions de reals dels fons públics.
La lluna de mel entre la població i el govern del PT, des de fa 12 anys al poder, ja fa temps que dóna senyals d’arribar al seu final. L’alerta es va encendre amb el resultat de les eleccions celebrades al novembre del 2014, quan Dilma va guanyar la segona volta amb un marge mínim: 51,6% contra el candidat de l’oposició, l’Aécio Neves (PSDB), que obtingué 48,3%, la diferencia més ajustada en unes presidencials des del final de la dictadura, al 1985.
Alguns especialistes van coincidir que el cicle expansionista de l’economia brasilera, personificat per l’expresident Lula – amb una mitjana de creixement del PIB de 4,5% l’any i la inclusió de 30 milions de pobres en la societat de consum – va arribar al final en el primer mandat de Dilma (2010-2014). Des de llavors, el consum ha caigut i les families han començat a acumular deutes.
La inestabilitat s’ha reflectit en els mercats internacionals, que desconfien encara més d’un país gegant que s’esfonsa en la crisis politíca. I ara ha explotat al carrer. On les persones demanaven una reacció ràpida i eficaç del govern.
Aquest mateix diumenge a la tarda, dos ministres prometeren prendre mesures contra la corrupció i la impunitat. Mentres es produïa la roda de premsa, transmesa en directe per la televisió, una nova protesta es va desencadenar amb cassolades simultanies a diverses capitals del país. En una prova que per calmar els anims dels brasilers, el govern ha de posar en pràctica accions concretes, més que no declaracions d’intencions.
ARA.CAT 17/03/15 Les manifestacions acorralen el govern de Dilma Rousseff
EL PAÍS CATALUNYA 15/03/15 – Un milió de brasilers surten al carrer em contra de Dilma Rousseff
EL PAÍS CATALUNYA 15/03/15 – Quan es va torçar el Brasil?
Aquestes mobilitzacions tant sols uns mesos després de la seva reeelcció podrien forçar la dimissió de Dilma?
Les protestes estan orquestrades per l’oposició, o al contrari emergeixen de la societat civil?
Gràcies per la teva pregunta, Geoffroy. Personalment, no ens atrevim a fer prognòstics, però el Ministeri Fiscal no ha involucrat el nom de la presidenta en la trama de corrupció esmentada, pel qual la sobrevida de Dilma semblaria garantida.
La oposició del PT, encapçalada pel PSDB, porta 12 anys fent d’oposició. En l’última comptesa electoral, fa 6 mesos aixecà el to de crispació contra el govern del PT. La victòria molt justeta de Dilma, que aconseguí la reelecció amb tan sols un marge de 2% dels vots (+/-), en una campanya amb molta crispació, desfermà un ànim d’indignació i frustració en els militants de l’oposició, que ja es creien que aconseguirien treure el PT del poder. Això es plasmà notoriament en les xarxes socials i al carrer.
Amb les protestes contra la copa de les confederacions, al 2013, i reeditades durant la Copa del Món de futbol, al 2014, s’alliverà una energia social, sobretot en les classes mitjanes, inèdita al país en els últims 30 anys, i que deixa a tota la classe política, però especialment al govern, en una situació complicada. Després de la última victòria del PT, s’han vist, manifestacions sorprenents a favor de la secessió de la regió de São Paulo i del Sud respecte la resta del país. Un cop aquest sentiment s’apaivagà, sorgiren manifestacions feixistoides reclamant el retorn de la dictadura i dels militars al poder(!) Coincidentment, 2014 ha fet 50 anys del cop d’estat del 64. I Dilma és execrada a la dreta i més enllà pel seu passat guerriller.
Ara, l’escàndol de la Petrobras, està sent obviament capitalitzat per l’oposició per acabar de desgastar el ja de per sí fràgil govern de Dilma. No endevades, fa 30 anys, a l’inici del nou règim democràtic brasiler, les mobilitzacions al carrer conseguiren l’impeachment del President Collor, en una situació de difícil conjuntura econòmica. Aquest, sens dubte és el precedent que està actualment en la memòria colectiva de la societat brasilera.
Gràcies per la resposta… Que desperta altres dubtes, el de la independència de la justícia.
En 1984 al final de la dictadura es va fer neteja dels jutges qui aplicaven sentències liberticides?
La món judicial actual és prou fort per resistir les pressions dels governs de torn ?