Del BrasiL al RavaL

Avui el Brasil decideix el seu futur en les eleccions presidencials més sofertes per al Partido dos Trabalhadores (PT) des de que arribà al poder amb Lula da Silva, ara fa 12 anys.  De moment, sembla que hi haurà segona volta, com venen apuntant molts sondejos (gràfic Folha de São Paulo), i que Dilma Rousseff, l’actual presidenta del govern i candidata a la reelecció pel PT hi té un lloc reservat, amb 40% de les intencions de vot. No tant clar però és saber qui será el seu contricant al 2 de novembre, doncs ara mateix hi ha empat tècnic entre Aécio Neves (PSDB) i Marina Silva (PSB), amb 24 i 22% respectivament.

Altres sondejos, com els encarregats pel diari O Estado de São Paulo, assenyalen que Dilma estaria gairebé fregant la majoria absoluta a la primera volta amb 46% de les intencions de vot. Ambtot, aquesta no haurà estat uma cursa fácil i planera. Doncs ara fa dos mesos, les enquestes apuntaven que l’hegemonia petista corria greu perill pel sorgiment inesperat de Marina en la disputa electoral.

A inicis de setembre, l’ecologista Marina Silva (PSB) es veié catapultada per l’impacte emocional i mediàtic que suposà en l’opinió pública brasilera la mort trágica del fins aleshores candidat pel seu partit, l’Eduardo Campos. Les alarmes es dispararen i donaren pas a una aferrissada campanya per desqualificar la seva rival mitjançant la inculcació més deliberada del discurs de la por en les classes populars, alertant que, en cas que Marina arribés al poder, perillarien els subsidis socials i tot el ventall de polítiques públiques desplegades pel PT. Concretament es mencionaren en campanya programes assistencialistes vers els pobres (programa Bolsa Família) i de discriminació positiva a les universitats vers la població afro-descendent (programa Pro-UNI).

Sembla que l’estrategia de la por ha donat els seus fruits i el recolzament popular a Marina ha minvat de 34% a 22% en les intencions de vot. Curiosament, però, aquest discurs no ha suposat tant l’increment de vots de Dilma (de 34% a 40%), sino el sorpasso de Marina en favor d’Aécio, el candidat del partit responsable per les privatitzacions dels anys 90, el PSDB, que ha evolucionat de 14% a 24%.

El PSDB és el rival clàssic i, fins ara, el preferit del PT, doncs les projeccions d’escenaris per a la probable segona volta auguraven un trionf de Dilma amb més comoditat davant d’Aécio que no pas davant Marina. En cas que Marina quedi ja desbancada en la primera volta, s’haurà donat un pas més per a consolidar el bipartidisme al Brasil entre el PT i el PSDB. La tercera via haurà estat doncs un miratge que, en certs moments, semblava podía reeixir entre els dos grans, encarnant el desig de renovació política que s’instal·là al carrer després de les protestes del 2013.

Aviat però, en sabrem el desenllaç.