Del BrasiL al RavaL

Aquest dimecres, 13 d’agost, un accident aeri ha resultat en la mort d’Eduardo Campos, president del Partit Socialista Brasiler (PSB) i actual candidat a la presidència de la República en les eleccions que es disputaran al 5 d’octubre d’enguany. Tot el país està commocionat i la presidenta Dilma Rousseff ha decretat tres dies de dol, alhora que totes les coalicions electorals han suspès temporalment les seves campanyes.

L’avioneta en que viatjava Campos, de 49 anys, s’ha estabellat en una zona residencial de la ciutat de Santos, on han mort els set tripulants:  el polític, quatre assessors i els dos pilots. En la col·lisió, tres cases han quedat malmeses i deu persones més han resultat ferides de baixa intensitat.

El vol, procedent de Rio de Janeiro, es dirigia a l’aroport de la ciutat de Santos, a 70 km de São Paulo, per dur el polític en un acte de campanya. La principal hipòtesi apunta a que el mal temps a la zona hagi estat la causa del sinistre, doncs la pluja i el fort vent feren abortar un primer intent d’aterratge. Després, la torre de control perdé la comunicació amb l’avió.

Alguns testimonis oculars afirmen haver vist la nau en flames, quan aparegué caient en picat sobre les cases. Aquesta informació està desfermant tota mena d’especulacions a la xarxa. Caldrà esperar, doncs, a la conclusió de de les investigacions.

Eduardo Campos havia estat fins ara al·liat polític del Partit dels Traballadors (PT). Era amic personal de Lula i fou Ministre de Ciència i Tecnologia, durant el primer govern d’aquest. Però darrerament, el creixement del PSB em municipis i estats arreu del país, així com les bones gestions de Campos al capdavant del govern de Pernambuco (2007-2014), d’on reeixí amb un extraordinari 92% d’aprovació popular, obriren l’esquerda en la base aliada del govern federal.

Campos finalment es candidatà a la presidència, al·liant-se amb l’ecologista evangèlica Marina Silva, candidata a la vice-presidència, ambdós pel PSB. Marina, ex-petista i també ex-ministra de Medi Ambient al govern Lula, ja fou candidata a la presidència en els dos comicis anteriors, encapçalant una oposició amb perfil d’ètica i austeritat, aconseguint 20 milions de vots i la tercera posició a les eleccions del 2010 .

Enguany, Marina s’aixoplugà sota les ales del PSB al no reeixir de formalitzar a temps el seu nou partit, A Rede (la xarxa), degut a les dificultats per a reunir i homologar les 500 mil assignatures que li exigia la justícia electoral. Ara, amb la mort de Campos, el PSB tindrà deu dies per a definir un nou candidat i tot fa suposar que Marina, per la seva experiència, ambició i personalitat, assumirà el relleu.

Campos es presentava com una tercera via entremig del PT – després de 12 anys desgastants al poder – i el Partit Socialista Democràtic Brasiler (PSDB), que governà el país amb el sociòleg Fernando Henrique Cardoso, entre el 1994 i el 2002, en l’apogeu del neoliberalisme i les privatitzacions. El perfil preparat de Campos, economista, desenvolvimentista convençut, però alhora “busssiness friendly”, despertà l’interès del sector empresarial i cridà l’atenció de la premsa internacional, com es pot constatar en aquest reportatge de la revista The Economist, del 2012.

Com a polític, Campos demostrava gran lideratge i tenia fama d’articulador i conciliador. Aquestes habilitats sembla que foren apreses o heretades del seu avi, el polític Miguel Arraes, amb qui inicià carrera política als 21 anys. Arraes fou l’històric líder d’esquerres, impulsor de les cooperatives agràries als anys 60 i que governà Pernambuco abans i després de la dictadura, quan retornà de l’exili. Coincidentment, defallí també en un 13 d’agost, ara fa nou anys, al 2005, quan tenia 88 anys.

Com a gestor, Eduardo Campos es destacà recentment per modernitzar l’administració pública al govern de Pernambuco, especialment en el camp de la seguretat, amb el programa Pacto Pela Vida, on aconseguí reduccions força expressives en les nivells de criminalitat, un dels principals problemes al Brasil. Per aquestes gestes, Campos guanyà diversos premis de l’ONU i del BID, que l’animaren a emprendre la cursa presidencial.

La mort de Campos ha tingut ampli ressò a tota la premsa mundial. A casa nostra, el seu nom figura a la llista de les 10 mil persones més influents del món de la campanya El món ho ha de saber, a qui s’envià un llibre divulgatiu, editat per la revista Sapiens, sobre el poble català i la seva reivindicació pel dret a decidir.

ELECCIONS IMPREVISIBLES

Si les eleccions presidencials já es perfilaven com les més difícils dels últims temps, la mort de Campos, que era el tercer col.locat en les enquestes, pot donar un tomb emocional en les intencions de vot de milions de brasilers. A la nit anterior a l’accident, Campos fou entrevistat en directe durant 15 minuts al bell mig del telenotícies més visionat del país, el Jornal Nacional, al canal GLOBO.

La candidatura de Campos-Marina, del PSB, de moment es situava a la bora del 10% de les intencions de vot, per sota d’Aécio Neves, candidat del PSDB (amb 22%) i de Dilma, del PT (37%). Però es preveia que en breu el PSB ampliés el seu espai demoscòpic, ara que començaven les insercions televisives.

Properament, amb el més que probable i inusitat retorn de Marina Silva a la candidatura de la presidència del país, que té més de 40 milions d’evangèlics, s’esbaeixen les expectatives que la presidenta Dilma aconsegueixi la reelecció a la primera volta. I a la segona, podrà passar qualsevol cosa. Però això ara ja són figues d’um altre paner.