El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

11 de novembre de 2007
0 comentaris

Triestre, una (autèntica) terra de pas

Moltes vegades es diu que Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són una terra de pas (!), per on hi ha passat tothom. A voltes, però, em fa l’efecte que tot plegat es diu per intentar justificar hibridismes i manca de fortalesa a l’hora de prendre decisions pel que fa a l’ús de la llengua i pel que fa a fer-nos respectar els nostres drets com a comunitat diferenciada. Si Catalunya és una terra de pas també són terra de pas la majoria de territoris d’Europa i del món (amb molt poques excepcions, com seria la basca).

És cert que per aquí han passat molt pobles (i molts per quedar-s’hi!!!, o per deixar-hi rastres en la llengua, en la gent), però també és cert que aquesta part d’Europa no és, ni de bon tros, l’única per on han passat pobles diversos. Dos exemples, a Estònia actualment hi ha comptabilitzades una vintena de minories lingüístiques, i a Triestre, una autèntica terra de pas que actualment forma part d’Itàlia, són capaços d’escriure un llibre com el que avui us presentem sense renunciar a la irredemptisme italià  

Dentro Triestre (ebrei, greci, sloveni, serbi, croati, protestante, armeni)

BENUSSI, Cristina; LANCELLOTTI, Giancarlo; MARTELLI, Claudio H.; VASCOTTO, Pratizia

Dentro Triestre (ebrei, greci, sloveni, serbi, croati, protestante, armeni)

Triestre: Hammerle Editori, 2007

158 pàg. ISBN: 88-87678-48-0

Per Triestre, hi han passat celtes, romans, gots, bizantins, longobards, francs, friülesos, venecians, austríacs, francesos, italians, iugoslaus, anglesos, nord-americans… i, fins i tot, ha estat un estat lliure (a l?edat mitjana i del 1947 al 1954), un dels nuclis més importants de l?irredentisme italià i un port franc per on han passat aventurers, comerciants, emprenedors de tot Europa. Sens dubte, es tracta, per tant, d?una de les cruïlles d?Europa, on s?han trobat els pobles d?origen llatí, eslau, germànic i, fins i tot, grec i hebreu.

En el llibre es presenten, per capítols, algunes de les minories més importants establertes en aquesta ciutat, on, ja a l?edat mitjana, la població es dividia en tres grans grups molt similars numèricament: l?autòcton, que parlava el friülès-tergestí ?desaparegut el segle XIX?, el venecià ?que ha donat l?actual dialecte vènet de Triestre? i l?eslovè ?que encara és parlat a la ciutat per diversos milers de persones.  

De cada comunitat, se?ns data la seva presència a la ciutat. Així sabem que els eslovens i els croats pràcticament sempre hi han estat presents (uns, els eslovens, perquè hi són tan autòctons com els italians; un altres, els croats, per raons de proximitat geogràfica), que la minoria hebrea ja hi estava establerta a l?edat mitjana, o que les presències sèrbia, greca i armènia daten del segle XVIII, en una època d?esplendor comercial.

A cada capítol hi ha un apartat sobre les aportacions culturals de cada comunitat, sobre els aspectes religiosos, si és el cas, que les han caracteritzat i sobre el procés històric que ha seguit la seva presència. En aquest últim aspecte és molt destacable el que s?explica del període que va de l?acabament de la 1a Guerra Mundial, quan Triestre és incorporada a Itàlia, al final de la 2a Guerra Mundial. Els hebreus, malgrat el seu sentiment filoitalià (irredentista), patiren les lleis racials de l?Itàlià feixista (1938), que portaran, ara a mans dels alemanys, a la deportació d?un miler de jueus a Auschwitz entre 1943 i 1944. Durant la Segona Guerra Mundial, quan els italians declararen la guerra a Grècia, es bloquejaren el comptes bancaris dels grecs triestins, hi hagué confiscació de béns, detencions, deportacions… (fins al 1947 no se?ls restituí els seus béns i deixaren de ser considerats estrangers). En el  període d?entreguerres es varen suspendre organismes culturals eslovens (i croats i serbis), s?italianitzen  cognoms, s?executen eslovens contraris al règim…

Finalment, hi ha un apartat fa referència  a la situació actual de cada comunitat i a la seva vitalitat cultural i religiosa, si és el cas. Hi destaquem els 600 hebreus i els també quasi 600 grecs que encara hi viuen. Un cas diferent, àmpliament explicat en el llibre, seria el dels eslovens, una població que es podria considerar constitutiva de la realitat del Triestre (durant el segle XIX els empleats públics de l?administració havien de saber aquesta llengua, conjuntament amb l?alemany i l?italià), i que té un important reconeixement legal i una activitat cultural prou important amb un nou marc legal d?aquests anys darrers (llei italiana de 1999 i llei regional de la regió Friül – Venècia Júlia).

Al final de cada capítol es pot trobar una bibliografia que permet completar la informació sobre cadascuna de les comunitats.

Pere Mayans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!