Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

Pans & roses (3ª part): Elisabet de Portugal i els deu reis catalano-aragonesos

Deixa un comentari

(llegiu abans la 1ª part i la 2ª part d’aquest apunt)

Segons el llibre “Dones Catalanes Llegendàries”, d’en Joan Soler i Amigó (Farell Ed., 2010), Isabel d’Aragó (o Elisabet de Portugal, com aquí era coneguda) fou una de les heroïnes llegendàries que podem trobar en la història de Catalunya. Elisabet però marxà aviat cap a Portugal, quan tan sols tenia 11 anys, i seria allà on realitzà les grans gestes per les quals fou recordada. De fet, Soler i Amigó tan sols dona constància d’un parell de viatges de la Rainha Santa a Catalunya, ben al final de la seva vida: al 1320, on visqué un temps al monestir de Poblet; i al 1325, un cop enviudà, després del qual retornà a Portugal per retirar-se de la vida mundana al monestir de Santa Clara, a Coimbra.

(IMATGE: mapa polític de la Península Ibèrica al 1375)

Val a dir, però, que Elisabet de Portugal (1271 a 1336) tingué una llarga vida, durant la qual s’esdevingué un intens període històric, importantíssim per a la Corona d’Aragó, quan aquesta es consolidà com una potent confederació de regnes medievals a la Mediterrània. I és que Elisabet de Portugal guardà vincle de parentiu amb diversos reis catalano-aragonesos del llinatge dels comtes de Barcelona, essent contemporània de fins a un total de deu reis. Vejem:
1) fou néta de Jaume I el Conqueridor (1208-1276). Aquest morí quan Elisabet tenia cinc anys i, segons el llibre de Valter Turini “Isabel de Aragão: a rainha médium” (Ed. O Clarim) era la néta preferida del rei.
2) fou filla de Pere III d’Aragó, el Gran (1240-1285), que morí quan Elisabet tenia 14 anys i ja vivia a Portugal.

3) fou neboda del germà d’aquest, el bon rei en Jaume II de Mallorca, el prudent (1243-1311), que heretà de Jaume I el Regne de Mallorca, Rosselló i Cerdanya, escindint-lo de la Corona d’Aragó;

4) fou germana d’Alfons III d’Aragó, el Franc (1265-1291)

5) fou germana de Jaume II d’Aragó, el Just (1267-1327).

6) fou tieta del fill d’aquest, Alfons IV d’Aragó, el Benigne (1299-1336), que el succeí en el tron i morí al mateix any que Elisabet.

7) Així mateix, el Benigne fou succeït pel seu fill, Pere IV el Cerimoniós (1319-1387), que començà a ser rei al mateix any de la mort d’Elisabet de Portugal, al 1336.

8) Un altre germà petit d’Elisabet fou Frederic II, que fou rei de Sicília (1272-1337). Nasqué i morí exactament un any després que sa germana gran.

9) Fou també cosina del rei Sanç I de Mallorca (1276-1324), el Pacífic, que era fill del bon rei en Jaume II de Mallorca

10) Qui ocupà el tron de Mallorca després de Sanç I, fou el seu nebot, el rei Jaume III, el temerari (1315-1349), fins que Pere IV el Cerimoniós reincorporà aquest regne a la Corona d’Aragó.

Com és sabut, Jaume I tenia una visió patrimonialista dels diversos territoris que composaven la corona d’Aragó. A la seva mort (1276), la dividí en herència entre els seus dos fills varons i legítims del segon matrimoni amb Violant d’Hongria. El més beneficiat fou el fill gran, en Pere, que heretaria els Regnes d’Aragó i València i els comptats catalans. Convertint-se en Pere el Gran, dit també Pere III d’Aragó o Pere II de Catalunya-Aragó (segons la historiografia). El fill petit del conqueridor, en Jaume, heretaria el Regne de Mallorca, més les possessions terrestres dels comptats de Rosselló i Cerdanya i altres enclaus a Occitània, convertint-se en Jaume II de Mallorca.

Pere el Gran s’havia casat amb Constança de Sicília, al 1262, de qui nasqueren sis fills. Quan ja era rei, entrà en guerra amb el seu germà, Jaume II de Mallorca, que s’havia aliat amb França i promogut la creuada contra Catalunya. Però Pere defallí al 1285 just abans d’aconseguir la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó. Aquesta empresa fou continuada pel seu primer fill Alfons, que esdevindria Alfons III el Franc i que, al 1286, finalment confiscà Mallorca del seu tiet (Jaume II de Mallorca) i, de passada, conquerí Menorca dels sarraïns. Però Alfons III morí sobtadament al 1291 i aleshores, la corona passà a mans del germà, Jaume II el Just (d’Aragó). Al 1295, Jaume II d’Aragó firmà la pau d’Anagni, per la qual retornava el regne de Mallorca al seu tiet, Jaume II de Mallorca,  a canvi d’una autorització papal per a conquerir Sardenya i d’altres condicions econòmiques.

Després de Jaume II de Mallorca, regnaren a ultramar el seu fill, Sanç I, i el nebot d’aquest, Jaume III. No fou fins al 1349 que s’efectivaria la segona reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó. Seria de la mà del nét de Jaume II d’Aragó, el rei Pere IV el Cerimoniós (fill d’Alfons IV el Benigne), que derrotà al rei Jaume III de Mallorca, al 1349, el qual morí en batalla a Llucmajor.

El Cerimoniós permeté que el fill de Jaume III de Mallorca, en Jaume IV el pretendent, que estigué empresonat als castells de Xàtiva i Nou de Barcelona fins al 1362, mantingués aquest títol de forma purament formal. Però un cop alliverat, Jaume IV s’alià amb Lluís d’Anjou i envaí Catalunya amb un exèrcit de 6.000 mercenaris, al 1374, travessant els Pirineus pel Conflent i amb el recolzament de Castella, que atacà per Borja (Aragó). Però al 1375 Jaume IV morí malalt i Pere el Cerimoniós s’incorporà definitivament el Regne de Mallorca, que es mantindria com a joia de la Corona d’Aragó fins als Decrets de Nova Planta de 1714.

El periple de l’existència en solitari del Regne de Mallorca (amb capital continental a Perpinyà) es perllongà, doncs, per 99 anys, entre 1276 i 1375. Podeu revisar aquest fragment de la història, entre Jaume I i Pere IV el Cerimoniós en el quadre-resum que us mostrem a continuació:

Jaume I El Conqueridor

(rei a la Corona d’Aragó del 1213 al 1276).

Herència Corona Regnes d’Aragó, València i comtats catalans

Regne de Mallorca i comtats de Rosselló i Cerdanya

Pere III  El Gran (1276-1285)

El bon rei en Jaume II de Mallorca, el Prudent (1276-1311),

Alfons III el Franc (1285-1291)

Sanç I (1311-1324), el Pacífic

Jaume II d’Aragó, el Just (1291-1327).

Jaume III el Temerari (1324-1349)

Alfons IV el Benigne (1327-1336),

Jaume IV el Pretendent (rei nominal del 1349 al 1375)

Pere IV El Cerimoniós

(rei a la Corona d’Aragó de 1336-1387. Reincorporà el Regne de Mallorca al 1375)

Aquesta entrada s'ha publicat en Història el 8 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.