El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

5 de novembre de 2007
0 comentaris

Les llengües de la nova immigració/1: el wòlof

En els anys darrers han arribat a Catalunya (i al conjunt dels Països Catalans) persones procedents d’arreu del món. Només un exemple: al sistema educatiu del Principat de Catalunya hi ha alumnat procedent de 163 estats. Convençuts que una bona acollida al nostre país passa també pel fet de valorar la cultura que ens aporten aquests nous ciutadans, encetem una sèrie d’apunts sobre la llengua (real) d’aquesta nova immigració. Volem que siguin una aproximació a les seves realitats, que serveixin, per exemple, per facilitar l’intercanvi en activitats com, per exemple, les que organitzen entitats com Òmnium Cultural per potenciar la relació entre la població autòctona i les persones nouvingudes, perquè és evident que tots podem aprendre de tots i que si volem que el català sigui la llengua de cohesió social, la interlingua del nostre país, també ens hem acostar a les noves realitats presents a casa nostra.

Començarem amb la llengua wòlof (una llengua africana parlada per diversos milers de persones a Catalunya).


El wòlof és una de les llengües de la branca atlàntica de la família lingüística nigerocongolesa. Per tant, és una llengua emparentada amb el ful, el serer, el diola… La paraula wòlof està formada pel prefix wo-, que marca el plural de les persones, i -lof és el nom de la zona on es parla.

El wòlof és la llengua majoritària del Senegal: és la llengua del voltant del 45% de la població, és d?ús corrent als mitjans de comunicació (ràdios i televisions) i és coneguda per una 80% de la població. De fet, es pot afirmar que, encara el francès és la llengua oficial del Senegal, el wòlof fa funcions de llengua vehicular, de llengua franca, del conjunt de l?Estat senegalès (de facto, fa de llengua nacional). Unes dades significatives són que els fills de persones d?ètnia diferent aprenen com a primera llengua el wòlof i que la majoria de les persones que s?integren a àmbits urbans ho fan en aquesta llengua.

El wòlof també es parla a Gàmbia (uns 200.000 parlants, aproximadament un 13% de la població) i a Mauritània (uns altres 200.000 parlants, aproximadament un 7% de la població). A Gàmbia la llengua oficial és l?anglès (tot i que el wòlof s?inclou als plans d?estudi de primària) i a Mauritània, l?àrab (tot i que el francès continua utilitzant-se a l?administració i als negocis). En total, i sumant els tres estats, el wòlof és parlat, aproximadament, per més de vuit milions de persones.

El primer alfabet que es va fer servir per transcriure el wòlof va ser l?alifat àrab (que es conserva en els textos religiosos i és utilitzat per persones de formació islàmica). Des de l?època de la colonització s?escriu en alfabet llatí (el Centre de Lingüística Aplicada de Dakar ha aprovat una ortografia estàndard, adaptant aquest alfabet a les necessitats de la llengua wòlof).

Llibres de referència:

§         ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat; N?DIAYE, Mawa (traductor).  Els llibres de la Nur / Téeréy Nur. Lèxic català ? wòlof. Barcelona. Punt d?Intercanvi, 2006.

§         ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat. El món de la Dúnia. Català / àrab, amazic, wòlof, manding, ful. Barcelona. Punt d?Intercanvi, 2007.

§         JUNYENT, M. Carme. Les llengües d?Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986.

§         MORAL, Rafael del. Lenguas del mundo. Madrid: Espasa-Calpe, 2002.

§         OROZCO, Marcos; ROCA, Francesc. El fula i el wòlof. Barcelona: Departament de Benestar Social, 2001.

§         SELLIER, Jean Atlas des Peuples d??Afrique. París: Éditions la Découverte, 2003.

Algunes fórmules de salutació:

Adéu!                          Jamm ak jamm! ci jamm!

Bon dia!                      Jamm  nga fanaan!

Bona nit!                     Fanaanal nak jamm!

Bona tarda                  Jamm nga yendo!

Hola!                           Jamm nga fanaan

En finalitzar el curs 2006-2007, a l?ensenyament no universitari de Catalunya hi havia (entre parèntesi el lloc que ocupa en el rànquing d?estats presents al nostre sistema educatiu d?un total de 164):

·         2770 alumnes de Gàmbia (10ª)

·         975 alumnes de Senegal (24ª)

·         98 alumnes de Mauritània (51ª)

(d?un total de 121642 alumnes de nacionalitat estrangera)


  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

    Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!