El pols de la llengua als Països Catalans

L?11 de juny proppassat Televisió de Catalunya va començar, a través de la TDT, la subtitulació d?alguns programes en àrab i en castellà, una iniciativa que neix de la voluntat de la cadena d?acostar els seus continguts a les persones nouvingudes del nostre país. La iniciativa és lloable, però presenta alguns interrogants.

El primer dubte que ens plantegem és si els responsables de la cadena s?han qüestionat quina és la llengua de la població del nord d?Àfrica que viu entre nosaltres. Si partim de la base que la majoria procedeixen del Marroc, podem afirmar que aproximadament la meitat no tenen com a llengua pròpia l?àrab sinó la llengua amaziga. Però és més, també ens podríem preguntar quantes de les persones del Magrib que viuen a Catalunya són capaces de llegir ràpidament en àrab estàndard (cosa la qual precisa d?una bona escolarització). Cal recordar, en aquest sentit, que quan parlem d?àrab en referim a: l?àrab estàndard modern, comú a tots els estats que s?autoidentifiquen com a àrabs (el que s?ensenya a l?escola, s?utilitza en els documents formals i es difon en els mitjans de comunicació -orals i escrits-; l?àrab dialectal (cal tenir en compte que aquestes varietats regionals poden ser mútuament inintel·ligibles), que al Marroc és conegut amb el nom darija; i  l?àrab clàssic, que es fa servir en l?àmbit religiós a tots els països musulmans.

El problema de l?audiència de TV3 no recau en les persones nouvingudes sinó en una part de la població per a la qual la televisió catalana és una televisió inexistent. Si agafem, per exemple, l?estudi Granollers: observatori sociolingüística d?Antoni Riera, Rosa Sagalés i Jordi Sedó sobre el comportament sociolingüístic de l?alumnat de 4t d?ESO de la ciutat de Granollers (una ciutat mitjana molt indicativa de la realitat del país) ens podem adonar que l?any 2002-2003 sintonitzaven ràdio i TV sempre o més en català un 14,43% de l?alumnat, mentre que un 58,21% la sintonitzaven sempre o més en castellà. Un 27,36% sintonitzaven més o menys la meitat en català i l?altra meitat en castellà. Per tant, el grau de penetració del castellà és força superior a la del català .I, sincerament, el problema creiem que no és en la subtitulació sinó en altres factors molt més complexos (per exemple, la manca d?equilibri entre l?oferta en català i l?oferta en espanyol).

Per a una població no acostumada als subtítols (cosa la qual no passa, per exemple, a Portugal o altres estats europeus) pot ser difícil que les persones d?origen llatinoamericà s?acostumin a escoltar en català i llegir en espanyol, tret que, des de l?escola, es treballi amb les famílies els avantatges de veure la televisió en la nostra llengua.

I, finalment, TV3 s?ha plantejat mai subtitular en català les intervencions en castellà (molt nombroses, per cert), ja que hi ha persones que l?escolten i que no entenen aquesta llengua? Ens referim a les persones que la veuen (de moment) des de Catalunya Nord, des de l?Alguer i els fills i les filles de l?emigració catalana que veu TV3 des del canal internacional i que ha après la nostra llengua a casa. Potser sí que, aleshores, seria la televisió nacional de Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!