Josep Pastells

Inventari de sensacions

Viagra per a escriptors frustrats (IX): a la recerca de la satisfacció

Publicat el 16 de juny de 2010 per giusepe

El món és ple d’escriptors frustrats. Tot i que els motius de frustració poden ser tan amplis com el nombre d’escriptors, sembla evident que, sigui quina sigui l’ambició literària o personal de cadascú, sempre obeeixen a la impossibilitat de fer alguna cosa de manera satisfactòria, d’acomplir les intencions declarades o d’assolir els objectius previstos. Podríem trobar milions d’exemples de reptes que acaben en fracassos, però aquests fracassos són tan personals i intransferibles que qualsevol d’ells ens permetria obrir un amplíssim ventall d’interpretacions.

Vegem-ne un exemple: no tenim cap motiu per suposar que Josep Pla mentia en afirmar que era incapaç de transcriure els sentiments i les emocions que li produïa la contemplació del mar, però sí que sabem que molts lectors de Pla consideren que els seus textos sobre el mar són una meravella. De la mateixa manera, és molt possible que Dan Brown sigui sincer quan assegura que no li preocupa en absolut que la majoria dels crítics considerin que les seves obres no tenen cap valor literari, però també ho és que molts escriptors en la seva mateixa situació (vendes milionàries, fama i diners) patirien un greu disgust si rebessin un tracte similar. Com sempre, tot és relatiu. I la frustració, un sentiment tan particular que tan sols l’afectat té una idea exacta del seu abast, només apareix si no es satisfan unes expectatives determinades, siguin les que siguin.

Obrir nous camins

La recerca de la satisfacció, de plaers més o menys objectius però decididament personals i relacionats amb la pràctica i els efectes de l’escriptura, pot tenir conseqüències especialment traumàtiques quan l’autor, per la raó que sigui, diposita totes les seves esperances en una fita que no acaba assolint. Vist des de fora, res no sembla tan greu. Sempre hi ha altres objectius; a cada pas que fem podem obrir nous camins, engrescar-nos amb noves il·lusions, començar de nou. Però és difícil que l’escriptor frustrat ho vegi amb aquest punt d’optimisme si abans no dedica ni un segon a reflexionar sobre les causes del seu empipament, a pensar que, com tothom, es troba sotmès a un futur incert que només dependrà en part de la seva voluntat i de les seves qualitats. Les frustracions es poden combatre, i tant que sí, però només si l’afectat es reconeix com a tal i, acte seguit, contempla la possibilitat d’obrir un altre camí que pot ser tant o més satisfactori que el que ha hagut d’abandonar perquè no el duia on esperava o se li feia massa costerut. Sentir-se impotent i frustrat és molt humà. Tothom s’enfronta alguna vegada a situacions que superen les seves forces i els escriptors no són precisament una excepció. La realitat els pot decebre de moltes formes, sobretot quan es barreja amb la imaginació.

Plantar cara a la frustració

El futur és imprevisible i les valoracions del present i del passat, tan variables com les lectures que permet qualsevol obra, qualsevol vida. Els mateixos fets que duen un poeta a la frustració més profunda poden ser rebuts per un altre amb total indiferència, però segur que aquest altre també tindrà motius per sentir-se decebut. En qualsevol cas, és impossible calibrar el nivell de desengany de cadascú. I només l’autor que pateix de forma sistemàtica –o el que és víctima habitual de petites decepcions derivades de qualsevol fotesa, o el que sovint se sent impotent per assolir el plaer que persegueix amb la pràctica de l’escriptura– està capacitat per plantar cara a la frustració i, en conseqüència, avançar a la recerca de la satisfacció.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.