9 d'octubre de 2004
Sense categoria
0 comentaris

L’hotel de madò Banaula

A la fidel

Una turista escriu una postal a l’estimat. El renou de la cafetera trenca el silenci del dissabte matiner. Una botella d’aigua es pot veure mig buida o mig plena. El cambrer coneix cada racó de la sala com si fos la seva mà dreta. Una al·lota fumadora s’asseu al banc de davant l’hotel, però no s’hi està gaire. Decideix entrar-hi, amb la seva bossa vermella. L’home de la boina i de les mans enllaçades just damunt les anques volta l’hotel, però no hi entra. Sempre hi ha un vellet que camina així, a qualsevol banda i lentament. Mirant en terra i coixejant una mica, com si els anys no el deixassin caminar lliurement i l’estirassin de l’esquena.

Les dones també fumen, i mengen napolitanes, si s’escau. I parlen amb el cambrer, perquè no saben fer altra cosa. Són éssers humans i estan dotades de l’art de la paraula. Hi ha dones que vesteixen d’un verd molt fluix. Són les dones que fan net, perquè les persones que netegen els vidres encara són homes que s’enfilen com Spiderman.

El lavabo és al soterrani, com a vegades passa. El verd és un dels colors més presents en el menjador de l’hotel, sala que als matins només serveix per prendre el cafè amb llet. Na Margalida Banaula no vol llet descremada. Tacons femenins trenquen el silenci de l’escala. Madò Banaula parla en castellà amb els subordinats. Cada conversa és com un plat de llentilles.

Cinc angleses pigades a causa del sol demanen molta de llet al cafè amb llet, un tassó d’aigua calenta amb una rodanxa de llimona i un Do you speak english? Seguidament, comencen a parlar com si haguessin menjat llengua amb tàperes. L’anglesa del croissant només sap mostrar les bragues des de la ratlla del cul, perquè no sap mantenir l’ossada recta. En menys d’un minut dos I’m sorry volen per l’aire. Aquestes angleses, dones del món, deuen parlar del que parlen totes les dones del món: de la pèrdua de la virginitat, de la infidelitat i del matrimoni. Unes bragues roses amb un llacet enmig, les qual fan joc amb uns calçons també color de rosa. Quan se’n van els cambrers, abaixen de cop el to de veu i malparlen dels dos mascles. Un home encorbatat arriba a l’hotel. Al cambrer li cau la perdiu en terra. Cinc dones són massa dones! Arriba el segon home encorbatat, aquest amb una calba que lluu quan hi ha lluna plena. Parla a l’altre home encorbatat sense asseure’s. Hi ha una anglesa que riu com un home. És el seu to mascle. Tothom té alguna part de l’altre sexe dins seu. Una anglesa menja un sandvitx de pa amb tomàquet. El cambrer col·loca les copes al coper. Tot ha d’estar preparat per al gran dinar.

A la vida, cal, a vegades, no preparar-ho tot tant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!