Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

RAVAL RAVAL… (declaració d’intencions)

Deixa un comentari

“Del Raval al Brasil” era el nom que tenia el projecte d’ una ONG que treballava (i encara treballa) per a la inclusió social de joves del Raval de Barcelona, mitjançant les noves tecnologies de la informació. Concretament, aquell projecte es va materialitzar cap a l’ any 99 en un intercanvi puntual de joves ravalins amb joves necessitats de Rio de Janeiro, que també eren assistits, respectivament per una altra ONG local que es dedicava a instruir en la fabricació de taules de surf i a l’ ensenyament d’aquest esport marítim a les platjes de la capital carioca.

Quina és la nostra rel.lació amb aquell projecte d’ intercanvi solidari que pretenia ampliar els horitzons del joves d’ambues periferies globals? De fet, no hi teniem res a veure amb aquell projecte. El varem conèixer mig per casualitat, quan jo i la meva dona, brasilera, varem acostar-nos a la seu d’aquella ONG per a saber que hi feien. De seguida aquell nom, “del Raval al Brasil”, vaig sentir com la seva musicalitat sintetitzava el que seria per a mí una clau biogràfica. He viscut durant 27 anys al Raval de Barcelona. I desde en fa 10 i mig que visc al Brasil.

 Sí senyors, vaig créixer, desde que em van parir, al  barri del Raval. Malgrat m’hagi d’afanyar a especificar que la localització exacta seria a l’imaginari Raval Nord – no fos cas que els prejudicis d’ alguns lectors benestants m’estigmatitzin apressadament  i parin de llegir abans d’hora. És a dir, si fa no fa, del carrer del Carme en amunt, a un tir de pedra de l’ elefant literalment més blanc de la ciutat: el controvertit MACBA. I ben aprop de la seu actual de VilaWeb, val a dir. Però tant hi fa: Raval és Raval. I és molt més que un barri on un nen paquistanès hi pugui recitar Miquel Martí i Pol. Som i serem tots sempre el mateix barri. Un shawarma és (a la Rambla del Raval) el millor que hi ha!

I sí. Només vaig deixar el Raval de la ciutat comptal per anar a viure al Brasil, junt amb la meva dona, anys abans que esclatés la crisi econòmica. I a contracorrent. Quants cops no he sentit això de “però que hi fas tu aqui en aquest país, podent estar allà al primer món? Certament, una bona pregunta. I sí. Vaig marxar perque vaig voler i vaig poder. I no em queixo. I ara com s’ha girat la truita. Però la crisi també ens afecta als que sentim que potser ara sigui massa tard per a poder tornar. Nosaltres també ens sentim exiliats. Haurem perdut definitivament el nostre lloc al Born? O al sol, com diuen per aquestes latituds?

Avui, i desde fa més de 8 anys, visc a Recife, capital de l’Estat de Pernambuco, al Nordeste Brasiler, que com el nordest ibéric, guarda una realitat cultural diferenciada dins d’aquell país continental que és Brasil. I aquest, de moment, és el nostre lloc al món.

Perquè escriure, doncs? Perquè aquest blog “Del BrasiL al RavaL”?

En primer lloc, hi ha el mòbil. La motivació subjectiva, palanca inicial que mou el món. I el perquè explicatiu seria perque escriure és terapèutic . Si més no, escriure en català , per a un catalano-parlant com jo, que s´ho creu pels quatre costats genealògics, i que viu tan allunyat de la civilització d’ en Ramon Llull, Ausias March i Pompeu Fabra, escriure, sí, és terapèutic . Perdoneu-me els lletraferits pels errors i faltes ortogràfiques que hagi comès i que en el futur cometré en aquest blog. La contaminació lusòfona, segur, serà evident, en aquesta ferragosa escrita, després de tants anys de “mobilitat exterior”, no es podia esperar menys.

Cada post en aquest blog pretén ser com un missatge dins d’una ampolla llençada desde l’altre vessant de l’ Oceà Atlàntic, esperant potser en và, que alguna ànima s’ animi a llegir-lo, a desxifrar-lo. Hom espera, si més no, guarir-se d’ aquesta ferida mortal a l’ànima que produèix trobar-se tan lluny, tan lluny de la pàtria estimada, terra anehelada del cor que ens ha vist néixer, créixer i correr radera d´un destí desconegut i incert, que ens ha dut, avui per avui, a ser on som.

2014 es presenta com un any d’emocions. No tan sols a casa nostra, amb l’ expectativa de consulta a la pròxima cantonada de la història. Sí Sí!. Sino també per al gegant llatinoamericà. A més del mundial de futbol al país de les cinc tasses, bressol del rei Pelé i del fillol Neymar, al 2014 tindrem per aqui, entre octubre i novembre, eleccions presidencials.

On s’espera que l’ esquerra es presenti per primera vegada dividida, d’ençà el Partido dos Trabalhadores (PT) ocupà el Palácio do Planalto, seu del govern federal a Brasília, ara fa 12 anys. Primer ho va fer amb la figura d’en Lula, mundialment reconeguda, durant 8 anys, i després amb la de la Dilma Rousseff, primera presidenta del Brasil, desde en fa 4.

Així, l’esquerra es presentarà per primera vegada dividida, degut a la notable escissió del Partido Socialista Brasileiro (PSB), que, amb la figura del governador de Pernambuco Eduardo Campos i el suport de la díscola Marina Silva (ex-senadora del PT i ex-ministra lulista de medi ambient) pretenen ser un aposta de relleu, regeneradora en la política brasilera i que permeti reemprendre amb força el creixement econòmic del soci més tímid del club dels BRICS . Però alhora, obren una escletxa profunda que podria provovar un terrabastall electoral i desencadenar el retorn del Partido Socialista Democrático Brasileiro (PSDB). És a dir, el retorn del partit de l’ex-president Fernando Henrique Cardoso, anterior al Lula, el govern del qual, als anys 90, es va demostrar d’una descarada afinitat privatitzadora i neoliberal, en aliança amb els partits de dreta menys dissimulats.

Les notícies que pretenem presentar-vos amb algunes claus explicatives que fassin possible l’ enteniment desde l’ òptica de casa nostra, us les presentarem de la mà de la meva dona, la Taíza Brito, Iansã de la meva vida i periodista amb gran experiència en cobertura política.

Ambtot, en aquest blog no només parlarem de les novetats en la política brasilera. Del “BrasiL al RavaL” pretén ser una finestra oberta a aquest país-continent, de la mà i la cosmovisió d’ un fill de la Barcelona cosmopolita i multicultural que s’ha forjat en les últimes décades a la dreta de (baixant per) les Rambles – i de la seva companya de vida.  De tot això n’anirem parlant en els pròxims posts. Ja ho veureu. 

Fins aviat!

Aquesta entrada s'ha publicat en Altres el 9 de març de 2014 per gerardviadersauret

  1. Us acabo de llegir! aquest blog pinta molt bé!!! ànims i endavant; serà interessant poder llegir visions amb prespectiva oceànica, cultural o com ni vulgueu dir,…
    Us anirem seguint!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.