És sabut que la revetlla de Sant Joan és celebra a l’Estat Espanyol practicament només als Països Catalans. Al Brasil, passa una cosa semblant, on la festa és patrimoni quasi exclusiu de la regió del Nordeste. I és que la noite de São João és la nit més important de l’any al Nordeste, superant en importància fins i tot el carnaval. Poca broma!
El Nordeste és una macro-regió del Brasil, que compta amb prop de 54 milions d’habitants, repartits en 9 estats. Hi predomina la geografia semi-àrida del
sertão, que sofreix cíclicament amb sequeres. Per Sant Joan i també per Sant Pere, s’agraeix al cel per l’arribada anual de les plujes al camp.
Fou el primer territori colonitzat pels portuguesos al Brasil, i foren aquests els qui portaren les seves tradicions, entre les quals, la foguera de Sant Joan. En l’imaginari popular, aquesta celebració té tanta rellevància que
tot el folcklore, gastronomia i música que porta associada la festa configura el nucli dur de la identitat cultural nordestina. Avui dia, en algunes poblacions la festa de la revetlla s’allarga durant tot el més de juny, quan també s’encenen fogueres per a Sant Antoni i Sant Pere. Són les anomenades també
festas juninas.
A diferència de casa nostra, on la revetlla es confón en el temps amb els ritus pagans associats amb el solstici d’estiu, a l’hemisferi sud, la realitat s’inverteix i Sant Joan cau prop del solstici d’hivern, enmig del règim de plujes tropicals, quan les temperatures es tornen una mica més agradables. Ambtot, les fogueres, l’olor de llenya cremada, els cohets i els petards, són el nexe en comú de les celebracions d’aquí i d’allà.
Però la música és el gran diferencial, doncs al Nordeste no hi ha xarangas ni músiques de verbena. La música tradicional en aquesta época de l’any és el Forró, de ritme binari 2×2 però no un qualsevol, sino l’autèntic, el forró pé de serra, en que bandes formades per una sanfona (acordeó diatònic), un triangle i una zabumba (bombo), són suficients per a fer totes les parelles sortir a ballar agafadetes, embalades per les melodies del mític Luiz Gonzaga.
Aquest músic popularitzà l’us de barrets triangulars de cuir entre els músics de forró. Es tracta de barrets de cangaceiros, bandolers que vivien al marge de la llei a l’inici del segle XX, refugiant-se en els mil amagatalls del sertão. El més gran dels cangaceiros, Lampião, és encara avui recordat en innombrables músiques de forró per la seva bravesa i permanent desafiament de les autoritats públiques de l’època.
(més…)