Arxiu de l'autor: gerardviadersauret

Quant a gerardviadersauret

Som una parella catalano-brasilera. En Gerard, sociòleg, nascut a Barcelona, criat a un tir de pedra del MACBA, al barri del Raval. La Taíza, periodista, brasilera, pernambucana \\\"da gema\\\". Desde fa més de 10 anys que vivim plegats a Recife, Brasil, desde on escrivim i us mantindrem al tantu de totes les coses dignes de ser contades.

Nova manifestació a São Paulo en solidaritat amb els presos polítics catalans

Aquest diumenge 12 de novembre, un dia després de l’extraordinària manifestació a l’Avinguda Marina de Barcelona, la comunitat catalana a São Paulo (Brasil) s’ha tornat a mobilitzar per a denunciar la situació d’excepcionalitat política que viu Catalunya després de la proclamació de la nova República. Segons els organitzadors, l’associació Catalonia  i la reeixida ANC-Brasil, una seixantena de persones han participat directament de la convocatòria a l’Avenida Paulista, en solidaritat amb els presos polítics catalans i el govern legítim a l’exili.

Continua llegint

Unionistes, les agressions seran sempre vostres!

Cada cop és menys infreqüent l’aparició de notícies informant d’agressions feixistes relacionades amb la reacció unionista al Referèndum d’1-O i la declaració d’Independència del 27-O. Les que es succeïren el mateix divendres (27), entre les quals, la de dos persones al Passeig de Gràcia, quelcom reverberà dins el meu món interior. I és que justament fa més de vint anys jo mateix vaig patir en la pròpia carn l’odi dels intolerants en aquella mateixa via. Avui, al saber de l’agressió unionista d’un home a  Mataró, després de negar-se a dir “Viva España!” no m’he pogut estar de passar els records pel sedàs del teclat i donar-los a conèixer a qui estigui disposat a llegir.

Era al març del 94. En aquella Barcelona post-olímpica que s’havia obert a la modernitat, un grup de joves de Ciutat Vella i de Sants havíem sortit un divendres de festa a la Plaça del Sol. Cap a les tres de la nit tornàvem tranquil·lament cap a casa caminant pel Passeig de Gràcia. De sobte vam veure com un parell de joves ens cridaven des de l’altra vorera. No enteníem res. Van atravessar el carrer i es dirigiren cap a nosaltres. Primer es van començar a fotre amb un amic meu perquè tenia els pantalons de colors, “son demasiado hippies”, deia un.

Continua llegint

It´s not Charneguia, it´s Catalonia*: sobre violència policial, adoctrinament i immersió lingüística

Durant el referèndum de l’1 d’Octubre a Catalunya, la policia espanyola entrà violentament en diversos col·legis electorals per requisar les urnes, ocasionant més d’un miler de ferits de diversa consideració entre la població allà concentrada, així com diversos desperfectes materials en els recintes escolars. La sang, la cridòria, les empentes i els cops de porra, els vidres trencats i les portes esbotzades escenificaven un horror i una brutalitat que costaran molt de pair i quedaran registrades per sempre, no només en els cossos i la retina dels presents i directament afectats, sino també en la memòria colectiva del conjunt de la societat catalana.

Després, la escopinada a la cara: la ultratjant justificació governamental de l’ús proporcional de la força i la denúncia de la disseminació deliberada d’imatges falses per a exagerar el relat del vandalisme policial. Acostumats com estan a creure’s les seves pròpies mentides, no han dubtat a esbombar-les a tort i a dret, per tal de contrarrestar la deplorable imatge d’estat autoritari, com bé definí en Pep Guardiola mesos enrere, que Espanya no ha parat de donar d’ençà del 9-S, quan la Guàrdia Civil entrà per ordre judicial a la redacció del setmanari El Vallenc, a la cerca de preparatius per al Referèndum.

Continua llegint

Estelada: la utopia realitzable

Ara que s’acosta l’hora de la veritat i ens situem a menys d’un pam de la independència, ara que l’ambient està carregat d’esperança, m’agradaria tocar un tema que no estic segur que s’hagi tocat. I és que crec que no s’ha parlat prou de la capacitat sincrètica de l’estelada, bandera i símbol per antonomàsia de la independència de Catalunya, per barrejar-se amb els símbols de les més diverses causes i ideologies de progrés social. A les manifestacions contra la repressió policial, en les quals han predominat els sectors més joves, em cridaren l’atenció la presència d’estelades de tota mena. A més de les dues banderes més conegudes (la del triangle blau amb l’estel blanc, que representra la llibertat, i la del triangle groc amb l’estel roig, que representa la revolució social), vaig poder veure, entre d’altres, una estelada anarquista amb triangle negle i estel roig de vuit puntes (representant els vuit territoris de parla catalana) i una estelada del moviment LGBT, on les nou franjes vermelles i grogues de la senyera es convertien en els colors de l’arc de sant Martí. I això em conduí a la següent reflexió.

Catalunya encara no s’ha convertit en un estat. L’estelada, una bandera amb més de cent anys d’existència, encara no ha pogut associar-se amb cap acte significatiu contra les llibertats de ningú (a diferència de la bandera espanyola, per exemple). Al contrari, amb els fets del passat 1 d’Octubre, l’estelada representa més que mai les ansies de llibertat d’un poble, capaç d’entomar amb dignitat la brutalitat de l’estat contra una població civil pacífica, només armada amb l’esperança del futur.

Continua llegint

Trenta dies d’intensa catalanofòbia

Els últims trenta dies hem assistit a tot un seguit de notícies inquietants pel que fa a manifestacions públiques i desacomplexades d’uns quants aixelebrats sobre l’aversió que els mereix Catalunya, la llengua o els nostres nacionalismes (no el seu, és clar!). Són 17 casos, que doblen amb escreix els que es podien comptar en els mesos de gener i febrero (12). Anem al tall:

04/03/2016 Albert Ribera defensa en català la unió dels espanyols a les Corts i és escridassat pel PP

04/03/2016 Desqualificacions a la xarxa contra Gabriel Rufián per haver-se reivindicat ‘charnego’ i ‘independentista’ a les Corts Espanyoles

12/03/2016 Un escriptor britànic favorable a la independència de Catalunya denuncia greus amenaces espanyolistes

12/03/2016 Álvarez s’erigeix secretari general d’UGT tot i la campanya en contra de la cúpula sortint pel seu recolzament al dret a decidir

13/03/2016 Félix de Azua, nou membre de la RAE, afirma que ‘l’educació a Catalunya és en mans de talibans’

14/03/2016  Alumnes d’institut del Pilar de la Foradada pateixen discriminació a l’aula a l’hora de rebre classes de valencià

15/03/2016 El Síndic de Greuges es queixa que la justícia no ha obert ninguna causa contra els que “fusilarien a Mas”

17/03/2016 Atacs catalanòfobs contra el locutor del Bayern-Juventus per haver parlat en català

17/03/2016 Una eurodiputada de Ciutadans tilla un informe sobre la discriminació lingüística del català de “talibanisme lingüístic”.

17/03/2016 Un dirigent del PP considera lamentable i vergonyós que es parli valencià al Senat

20/03/2016 El coordinador de Ciutadans a la Sénia qualifica de ‘pollosos i merda separatista’ els diputats de la CUP

27/03/2016 Atac neonazi al casal autogestionat l’Obrera, proper a la CUP, a Sabadell

27/03/2016 Justo Molinero (Radio TeleTaxi) insulta de ‘gilipolles’ Gabriel Rufián per haver-se definit com a ‘ xarnego i independentista’ al Congrés dels Diputats

29/03/2016 La regidora de Compromís, Mireia Mollà, increpada per parlar en valencià al ple d’Elx: ‘No hable en chino!’

29/03/2016 Un jutjat va amenaçar d’endarrerir cinc anys una demanda perquè era escrita en català

30/03/2016 L’expresident de la Junta d’Extremadura, Ibarra, amenaça el diputat d’ERC, Joan Tardà, en un acte a Sevilla

01/04/2016 Nous insults i despropòsits de Félix de Azua contra Catalunya

Continua llegint

Un charnego en el congreso

La posada en escena de Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats, afirmant-se com la demostració empírica del fracàs del Reino de España – el xarnego castellanoparlant que entoma i fa seva la bandera de l’independentisme català – ha desfermat la polèmica entre alguns mitjans i formadors d’opinió espanyols. Vilaweb es feia ressò de l’estira-i-arronsa cibernètic entre Rufian i l’escriptor Pérez Reberte, i més tard, de la sensacional ridicularització televisiva que Empar Moliner feu dels insults que Rufián rebé per totes bandes.

Entre les piulades a twitter entre Pérez Reberte i Rufián, aquest finalitzà reenviant-li un recull dels insults que ha rebut – no a Catalunya, sino a internet i, presumiblement, provinents de l’Estat – arran de la reivindicació de la seva condició de xarnego independentista. Entre aquests desqualificatius, resumidament hi trobariem: “charnego agradecido”, “charnego acomplejado por excelencia”, “charnego sobornado”, “traidor a los charnegos”.

Continua llegint

El Sindic de Greuges denuncia que registren un cavall amb el nom de «catalán de mierda»

En l’informe que el Sindic de Greuges ha entregat a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, s’hi fa per primera vegada menció de la problemàtica creixent de la catalanofòbia a les xarxes socials. Tanmateix el mateix Síndic constata que aquest fenòmen traspassa les fronteres del cyberodi i en el mateix informe s’hi fa esment d’un cas d’emissió i circulació d’un document oficial amb contingut catalanòfob. Com s’explica en el document: “Es tracta d’un passaport equí procedent d’una altra comunitat autònoma que identifica l’animal amb el nom de «catalán de mierda» i està registrat en una base de dades oficial. Davant d’aquesta denúncia, el Síndic va obrir una actuació d’ofici i la va traslladar a la defensora del poble, que també coincideix amb l’apreciació que no és moralment acceptable mantenir noms o termes que incitin o promoguin directament o indirecta l’hostilitat, la discriminació o la violència contra un grup pel seu origen nacional”.

També se n’ha fet ressò del cas Albert Acín, en el seu article publicat a El Nacional.Cat

Catalanofília al carnaval de Cadis – Premi a la valentia del grup Los Covardes

Ahir vaig fer us de l’espai públic de difusió en aquest bloc amb un apunt que no té res a veure amb Brasil ni amb el Raval. Ho vaig fer de la mà d’un tema al qual en els presents mesos estic dedicant – en el meu temps lliure – una investigació: la catalanofòbia. Vaig escriure perquè em vaig assabentar d’una informació – l’autocensura dels lletristes del carnaval de Cadis vers el dret a decidir de Catalunya– que crec té la seva “salsa”, prou digne i addient doncs per a ser compartida  i comentada.

Com us podeu imaginar, la meva sorpresa fou gran quan prop de dues hores després de publicar l’apunt, Vilaweb difonia en primícia la notícia de que el primer premi de comparses del Gran Teatre el Falla el donaren ahir a la nit precisament a un grup favorable a Catalunya. Concretament, guanyà el grup Los Covardes que defensà en un dels seus pasodobles (Ares en este sur sediento) el dret a decidir de Catalunya i que respectaria una eventual independència. Haig de dir que la meva sorpresa va ser doble.

Continua llegint

Autocensura dels lletristes del carnaval de Cadis a favor d’un referèndum a Catalunya

Un autor de comparses del carnaval de Cadis, Miguel Ángel García Argüez, ha reconegut en una recent entrevista a la revista digital The Gaditan que seria impensable cantar en un concurs a favor d’un referèndum a Catalunya, doncs el grup s’enfrentaria a una pitada segura.

El tema ha sortit a mitja entrevista, en una pregunta en què se li demanava que expliqués més detalladament una opinió seva anterior segons la qual el concurs carnavalesc és conservador. García Argüez ha respost llavors referint-se a la censura que les comparses s’autoimposen a l’hora de tractar d’un tema com la proposta de realització d’un referèndum a Catalunya. Segons ell, seria impensable una lletra demanant el referèndum doncs et pots enfrentrar a una pitada del públic.

Textualment, l’entrevistat ha dit: «una cosa tan sensata para una persona con una mínima sensibilidad progresista como el referéndum de Cataluña sería impensable que se cantase en un repertorio. Es algo que muchos pensamos, pero no nos atreveríamos a hacer una letra pidiendo eso porque sabes que te puedes enfrentar a una pitada».

Continua llegint

Perquè s’està produïnt ara l’impeachment contra la presidenta del Brasil?

Publicat originalment al Diari ARA

UNA REVENJA DEL PARLAMENT BRASILER OBRE L’‘IMPEACHMENT’ CONTRA ROUSSEFF

El president del Congrés, molest amb el govern, lidera el procés

JOAQUIM PIERA São Paulo Actualitzada el 04/12/2015

El delicat equilibri de forces entre el govern de Dilma Rousseff, desgastat i a la defensiva, els centristes del PMDB (Partit del Moviment Democràtic Brasiler) -principal aliat de l’executiu- i un Congrés i un Senat en peu de guerra s’ha trencat. Les peces del dòmino han començat a caure amb un objectiu final: la renúncia de Rousseff, quan encara no ha complert ni un any del segon mandat. Des de la fi del règim militar, el 1985, aquest és el segon procés d’ impeachment que viu el Brasil, i l’anterior va acabar amb la caiguda de Fernando Collor de Mello, el 1992.

Continua llegint