Del BrasiL al RavaL

Aquest any 2014, en que el cop d’estat del 1964 fa 50 anys, el Brasil es prepara per a realitzar la seva setena elecció presidencial desde que els militars tornaren als quartels d’on mai devien d’haver sortit. Prevista per a l’octubre, la cursa presidencial enfrontarà, com a mínim, tres candidats amb un passat vinculat, d’una manera o altre, al règim militar.

En primer lloc, la presidenta Dilma Rousseff (PT), aliada de l’ex-president Lula da Silva, a l’època del cop d’estat era una estudiant de 16 anys que començava a respirar política i que, poc després, passaria a la clandestinitat enrolant-se en grups de guerrilla urbana, venint a sofrir, en la pròpria pell, la presó i la tortura en els anomenats “anos de chumbo”.

En segon lloc, l’avui senador Aécio Neves (PSDB) aleshores era un nen de quatre anys, l’avi del qual, Tancredo Neves, fou diputat durant la dictadura i es tornà el president de la transició, al 1985. Es dona el cas que l’avi morí essent president electe. Aleshores, fou el vice-president qui manaria al país durant els quatre anys seguents, els primers de la jove democràcia brasilera.

I en tercer lloc, l’Eduardo Campos (PSB), actual governador de Pernambuco, que no havia ni nascut, però que és hereu polític directe del seu avi, Miguel Arraes i que pretén superar la seva fita. Miguel Arraes, en aquella època també era governador de Pernambuco per un partit d’esquerres (pròxim a les lligues camperoles, però que alhora sabia negociar amb els terratinents). Tingué el mandat revocat pels militars al 64, fou empresonat i finalment exiliat a Algèria. Posterioment passà a Bèlgica i no tornà al Brasil fins a mitjans dels anys 80, on pogué candidatar-se i elegir-se de nou, governador pel seu Estat.