2014: L’any en que Dalí desembarcà al Brasil (2ª part)
Deixa un comentariL’exposició, que ha costat 9 milions de (sur)reals brasilers (sic) – (uns 3 milions d’euros) a les arques de la Fundació del Banco do Brasil, serà exhibida al públic amb entrada gratuita, mentres la població continua sofrint amb l’elevació dels cost de la vida provocada per la celebració de la copa del món. Una prova més de que els brasilers viuen en un país surreal…
Adreça: Rua Primeiro de Março, 66 – Centro, Rio de Janeiro – RJ. Fundação Banco do Brasil
Data: 30/05/2014 a 22/09/2014
Horari: De dimecres a dilluns, de les 09:00 fins a les 21:00
Més informacions: Entrada Gratuita
Salvador Dalí protagonitza una exposició retrospectiva al Brasil
És la mostra més gran mai organitzada a Llatinoamèrica
29.05.2014
EMPORDA.INFODesprés de l´èxit incontestable de la retrospectiva de Salvador Dalí a París i Madrid al 2012-2013 i, juntament amb el Museo Reina Sofía de Madrid, el Salvador Dalí Museum (SDM) de Saint Petersburg (Florida) i l´Instituto Tomie Ohtake (Brasil), des del mes de maig fins al mes de desembre d´aquest any, se celebrarà l´exposició d´obra de l´artista més gran que mai s´hagi portat a terme a Llatinoamèrica. Concretament, es podrà veure a les ciutats de Rio de Janeiro i Sao Paulo, al Brasil. Constarà d´un recorregut per obres de totes les èpoques, per bé que es farà incidència especial en el període surrealista. L´exposició “Salvador Dalí” és la mostra antològica d´obra de l´artista més gran que mai s´hagi celebrat en aquest país. Conté un total de 220 peces: 164 obres d’art i 56 documents.
Podrà veure´s al Centro Cultural Banco do Brasil de Rio de Janeiro del 29 de maig al 22 de setembre de 2014 i es traslladarà parcialment a l´Instituto Tomie Ohtake de Sao Paulo, on s´hi podrà veure des de l´1 d´octubre fins a finals d´any. La gran entesa entre les institucions organitzadores ha propiciat, en el passat més recent, les exposicions al Centre Pompidou i al Museo Reina Sofía amb gran èxit de públic i de crítica i ara afavoreix la realització d´aquesta important retrospectiva que compta amb grans obres del mestre empordanès.
Així, la Fundació Dalí vol complir uns dels seus objectius fundacionals: el de promocionar, divulgar i prestigiar, tant en el territori de l´Estat espanyol com a l´estranger, l´obra artística i intel·lectual del pintor. Amb aquesta premissa, els equips tècnics de les tres col·leccions més grans d´obra de Salvador Dalí han concebut una exposició que presenta una mirada exhaustiva per la producció daliniana des dels anys 20 fins a les seves darreres teles. 2 Proposa al visitant l´oportunitat d´apreciar l´evolució, no tan sols tècnica, sinó també de les seves influències, referents ideològics i iconogràfics, oferint, així, la contemplació sempre enriquidora de l´original univers de l´artista.
Podrem contemplar obres de l´època de formació del pintor com ara Retrat del pare i casa d´Es Llaner, c. 1920 (FGSD), El camí de Portlligat amb vistes sobre el Cap de Creus, c. 1921 (SDM), Autoretrat cubista, 1923 (Museo Reina Sofía), Retrat de la meva germana, 1925 (Museo Reina Sofía), Bust de Voltaire, 1941 (SDM), Idil·li atòmic i urànic melancòlic, 1945 (Museo Reina Sofía), A propòsit del “Discurs sobre la forma cúbica de Juan de Herrera”, 1960 (Museo Reina Sofía), El peu de Gala (obra estereoscòpica en dos elements), c. 1975-76 (FGSD), fins a Sense títol. Segons “La nit” de Miquel Àngel, 1982 (FGSD) o bé Contorsió topològica d´una figura femenina convertint-se en violoncel de 1983 (Museo Reina Sofía). En esta visió retrospectiva, l´època surrealista és la protagonista indiscutible. Es tracta del moment de consagració del pintor, el que li ha donat fama universal i en el que desenvolupa el seu mètode paranoico-crític d´interpretació de la realitat. Per aquest motiu, les tres institucions han volgut destacar especialment aquesta etapa mostrant obres molt significatives de les seves col·leccions. En són un bon exemple: Monument imperial a la dona-nena, 1929 (Museo Reina Sofía), El sentiment de velocitat, 1931 (FGSD), Eco morfològic, 1935 (SDM) o Paisatge pagà mitjà, 1937 (FGSD). També es projectaran les dues pel·lícules realitzades amb Luis Buñuel Un chien andalou (1929) i L´Âge d´or (1930), que van suposar per ambdós autors l´entrada al grup surrealista com a membres de ple dret. Com a complement ideal a les activitats del pintor en aquest moviment, presentem els gravats que va realitzar per il·lustrar Les Chants de Maldoror. Aquest poema en prosa escrit per Isidore Ducasse, conegut com Conde de Lautrémont, va ser un leitmotiv per al grup surrealista tant pel tema com pel món oníric que descriu, convertint-se així en un dels autors de capçalera del moviment.