Catalunya crema i cremarà

Avui encento un bloc per parlar sobre el més enllà del incendis forestals a Catalunya.

En un incendi forestal, tots els mitjans de comunicació en parlen, aquí se’n parla, però quasi mai sento un altre enfocament de que algú d’una forma o altra provoca un foc i ja tenim tema de conversa, crec que enfocada de forma poc real.

A Catalunya, ara, al segle XXI hi ha grans masses continues de bosc, una mena de bosc que ja té de forma natural la seva manera de regenerar-se: el foc, sol cal que un llamp o algun humà que li doni una guspira. Els Brucs, romers, pins…Fabriquen ells mateixos uns olis i uns components altament inflamables, a més d’unes llavors que necessiten uns moments puntuals d’altes temperatures i un espai ben i·luminat (cremat?) per a germinar. Venim de la memòria dels nostres grans, quan els focs eren relativament petits i i d’aquell concepte de ‘boscos nets’ que jo voldria dir sobreexplotats. Ara la gent del camp abandona els conreus per manca de rendiment econòmic i els boscos ja no pateixen la càrrega humana de fa uns anys, carregant l’espai de combustible. Damunt encara sentim com coses tant naturals com nevades i ventades, quants milers d’anys fa que això passa i quan encara no s’havien inventat els bombers. A més, ara el pagès amb les restriccions que pateix a l’hora de fer els seus focs, està perdent el coneixement de la manera de fer-lo.

Si no volem veure aquests focs, crec jo que el plantejament actual és l’equivocat. Necessitem que la gent pugui viure al camp i guanyar-se bé la vida amb els seus conreus, aquests mateixos seran els tallafocs que faran que aquests accidents no siguin tant monumentals. Els pagesos no volen subvencions, volen un preu digne als seus productes. És un problema social, no un simple problema de policia o gestió de territori.