Ahir vaig poder participar en una sessió sobre creació de riquesa i desenvolupament global. Entre els ponents hi havia el conseller delegat del BBVA José Ignacio Goirigoizarri, José Manuel Entrecanales, conseller delegat d’Acciona i l’expresident de Xile Ricardo Lagos.
Em va impressionar la força d’alguna de els ponències i la llibertat d’esperit i solidesa intel·lectual d’aquests dirigents empresarials. Van parlar de política econòmica, de la necessitat d’arriscar per fugir dels paradigmes actuals, d’energies renovables, de redistribució de riquesa i de la necessitat de combinar ortodòxia econòmica i polítiques redistributives. Caram!
Ricardo Lagos va fer la lliçó magistral. Va dir: "el reto de todo político que quiera dirigir un país, o una ciudad, es componer una idea que convoque a todos".
En tornar a Barcelona vaig posar la ràdio del cotxe i vaig sentir un president de cambra de comerç que demanava a un possible president d’un de moment impossible país que es dediqués a la gestió; "volem un govern gestor i prou; que d’idees i de plans i de projectes ja n’estem tips".
Veig la cara de l’un i de l’altre, cofois d’haver-se dit el que es van dir, i em marejo. Cal fer-los fora, cal fer una batalla contra tot això. Cal lluitar per un país lliure, que es pensi com a idea que convoqui tothom i que deixi aquestes mediocritats allà on toca. Som-hi, va!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agrada que hi hagi aquest esperit a can CiU. Ara es justament el moment del som-hi.
Hi ha governs que més val que gestionin i passin sense fer massa soroll els tres o quatre anys que durin. Em temo que aquest que ens toca ara n’és un.
Fantàstic "post", aquest és el tremp i l’ambició que ens cal.
Fins aviat,
Marc Arza
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Com en moltes ocasions, l’Antoni Vives la clava. És ben veritat que la gestió és necessària, però que no pot funcionar sense unes idees i il.lusions de fons que la mantinguin. És només amb aquest esperit que reprendrem el país, i que es podrà unir el catalanisme per arribar a ser lliures.