Carta a casa

Les protestes que ha viscut Macedònia els últims dies, sobretot a la capital Skopje, són una revolta reactiva. Els escàndols que ha anat revelant el principal partit de l’oposició al govern, la Unió Socialdemòcrata de Macedònia (SDSM), han acabat generant protestes cada dia més nombroses que començaven a amenaçar de fer caure el govern de Nikola Gruevski. L’anunci de que els propers dies faran públiques noves revelacions fa preveure que vagin a més i està previst que culminin en una gran manifestació el proper dissabte dia 17. Caldrà veure quina incidència hi tenen els enfrontaments armats d’aquest cap de setmana a Kumanovo, que ja han provocat més d’una vintena de morts entre policies i membres d’un grup armat proalbanès.
Ha sigut una revolta reactiva perquè la societat civil macedònia és extremadament dèbil i reduida. Pràcticament podríem dir que hi cap en un petit casal del centre de la ciutat, i el seu entorn social en un parell de bars no massa grans. Un altre tema serien les desenes d’ONGs que viuen de projectes subvencionats per organitzacions internacionals, uns recursos econòmics que en molts casos fan més mal que bé a l’hora de generar una societat civil independent i amb voluntat de generar canvis socials de fons.
Fins fa 4 dies ni els més optimistes podien imaginar manifestacions de milers de persones per Skopje demanant canvis, però l’alegria de veure-les no pot amagar la certesa de que els canvis de fons no hi seran, com a mínim sense una perspectiva a molt llarg termini. Com a molt potser caurà el govern, tot i que intentarà apuntalar-se al preu que sigui, però els problemes de fons no desapareixeran. L’emigració massiva de tots els joves formats, la marginació de molts sectors del país, la corrupció o la conflictivitat religiosa i ètnica no milloraran per un hipotètic canvi de govern. I no hi ha ningú amb un mínim d’incidència social amb capacitat i voluntat de fer canvis socials i polítics que ho puguin començar a encaminar.