Carta a casa

Des de fa cinc dies els carrers de Macedònia viuen les protestes més importants dels darrers anys. Tot fa preveure que han d’anar en augment, fins i tot ameneçant de fer caure el govern de Nikola Gruevski. I quan tota l’atenció estava entre les places plenes de manifestants i els escàndols de corrupció, fins i tot d’encobriment d’assassinats per part de membres del govern, esclata de nou el conflicte interètnic. Aquest dissabte s’ha engegat una operació contra un grup armat, suposadament vingut de Kosovo, a la ciutat de Kumanovo, a tocar de la frontera amb Sèrbia i amb una important població albanesa. Sembla que ja hi ha alguns policies morts i desenes de detinguts.
“La violència ètnica als Balcans” encèn les alertes, Macedònia torna a ocupar algun breu de la premsa internacional i la UE ja ha fet pública una nota de “preocupació” per la “sitació de Kumanovo”. La resta, que fins ara no ha merescut ni un comentari a la immensa majoria de la premsa internacional – i des de la UE només hi ha hagut silenci – quedarà com un apunt de context, que només es convertirà en notícia si d’aquí a unes setmanes o mesos el govern acaba caient.