Carta a casa

"Il viaggiatore riconosce il poco che è suo, scoprendo il molto che non ha avuto e non avrà." Italo Calvino - Le città invisibili

Publicat el 17 d'agost de 2014

Migrants a través de Macedònia (2): Externalització de la frontera: els Balcans occidentals com a zona de ”protecció”

Per intentar minimitzar i filtrar l’arribada de migrants, la Unió Europea ha externalitzat les seves fronteres convertint els Balcans en una mena zona de “protecció” teixida amb una tupida xarxa de controls fronterers i acords bilaterals per facilitar les deportacions el més allunyades possible del cor d’Europa. El Frontex és l’Agència Europea encarregada de coordinar les polítiques de gestió de fronteres exteriors de la Unió Europea que finança bona part dels projectes pel reforçament de les fronteres dels Balcans occidentals. Les relacions entres diversos estats balcànics continuen sent tenses, però sota les exigències de la UE és precisament en el segellament de les fronteres on la cooperació transfronterera ha donat més fruits.

Paral·lelament a l’increment del control policial de les fronteres s’han anat signant els acords de readmissió per detinguts en situació irregular i així poder deportar els detinguts al país d’origen o, en cas de no ser possible, fer-ho a l’últim país per on consta que han passat, normalment al país veí des d’on han creuat la frontera. A causa de les males relacions amb Grècia, Macedònia no hi té acord bilateral de readmissió, però sí que el té directament amb la UE des del 2007, cosa que a la pràctica també implica Grècia. És a dir, que els detinguts que han entrat per Grècia i que no poden ser retornats al país d’origen, com els sirians a causa de la guerra, són retornats a Grècia.

Macedònia, una peça més

Una de les rutes utilitzades per creuar els Balcans passa per Macedònia venint de Grècia, per després seguir cap a Sèrbia i continuar cap a l’Europa central per Croàcia o Hongria. Macedònia, com la resta d’estats dels Balcans, és una peça més de la política de control de fronteres monitoritzada per la Unió Europea a través del Frontex.

Si deixem de banda albanesos i kosovars que busquen feines de temporada, pràcticament tots els estrangers que intenten entrar irregularment a Macedònia ho fan des de Grècia i de camí cap a la UE. Els passos més habituals d’entrada són al voltant del pas fronterer de Gevgelija, que es troba en la via de comunicació principal entre Tessalònica i Skopje, la capital de Macedònia. La sortida més habitual cap al nord és per Lojane, un poble a prop de la ciutat de Kumanovo a tocar de la frontera amb Sèrbia.

Al llarg de tota la frontera hi ha una zona reforçada de “seguretat” d’uns 10 kilòmetres d’ample amb patrulles policials per detectar irregulars que han passat la frontera. Segons em deien des del Centre de Coordinació Nacional per la Gestió de Fronteres, organisme ubicat al Ministeri de l’Interior i encarregat de coordinar diversos aspectes relacionats amb la gestió de les fronteres, és simplement una franja logística i operativa de la policia, és a dir que si s’hi detecta un irregular se’l tractara igual que a qualsevol altra zona del territori del país. A la pràctica, però, és fàcilment imaginable que les persones que es detecten a prop de la frontera són obligades a tornar enrere i que les dades reals de refusats a entrar al país siguin molt més altres que les oficials. Segons dades oficials, el 2013 a la frontera amb Grècia es va evitar l’entrada a 621 persones, una xifra que inclou també les persones refusades d’entrar a través dels passos fronterers oficials per motius “administratius”, com la manca de documentació.

Ciutadans macedonis també bloquejats malgrat la liberalització de visats

La Unió Europea i Macedònia van acordar la liberalització de visats el 2009 per facilitar la mobilitat, com també han fet la resta de països balcànics. Una liberalització que exclou, això sí, els originaris de tercers països. Ara bé, segons reconeix Goce Dzukleski, el coordinador del Centre de Coordinació Nacional per la Gestió de Fronteres, la UE continua exigint controls estrictes per evitar la sortida massiva de macedonis cap a la UE, especialment per evitar el que consideren com a “abús de les sol·licituds d’asil” en països com Alemanya o Suècia. Les dades del Centre de Coordinació mostren que cada mes es denega la sortida del país a més de 500 persones de nacionalitat macedònia, al llarg del 2013 es va denegar la sortida del país a més de 6000 ciutadans macedonis per “motius administratius”, una tendència que continuava els primers mesos d’aquest 2014. Segons denuncia l’European Roma Rights Centre (ERRC) la gran majoria d’aquestes persones són membres de la minoria romaní del país, cosa que em confirma Goce Dzukleski malgrat que no existeixen registres oficials i públics detallats per comunitats nacionals o ètniques.

Migrants a través de Macedònia (1)

Migrants a través de Macedònia (3): L’asil impossible i camí cap al nord



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Gerard Muixí i Tejado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent