Carta a casa

Al cap d’unes quantes setmanes (mesos si comptem tot el procés) i moltes hores perdut entre la burocròcia de Macedònia aconsegueixo acabar tots els tràmits per tenir el permís de residència temporal. O això em pensava, perquè quan ja ho tenia tot m’adono que m’havien canviat el nom. A la conversió a l’alfabet cirílic, la versió del meu nom d’acord amb la fonètica catalana que constava en tots els documents, ha mutat completament per la gràcia d’algun funcionari ministerial. Vaig estar a punt de fer veure que no ho havia vist i deixar-ho estar, però al final vaig demanar d’arreglar-ho. Em va costar tot un dia de cues, de taxis i autobusos de punta a punta de la ciutat, de notaris i traductors jurats i de tres visites al Ministeri de l’Interior. Al final va funcionar.