Carta a casa

"Il viaggiatore riconosce il poco che è suo, scoprendo il molto che non ha avuto e non avrà." Italo Calvino - Le città invisibili

Publicat el 28 d'agost de 2013

Benvolgut Ovidi

Benvolgut Ovidi,

Això no pretenia ser res més que un primer apunt de tràmit per reiniciar un bloc tot fent-te saber que et robo el títol d’una cançó per rebatejar-lo. Però aquests dies, tot repassant mapes dels Balcans, m’ha vingut al cap aquell CD, precisament teu, que ja fa una colla d’anys em vaig descuidar en un cotxe llogat a Croàcia. Sempre m’he preguntat si algun llogater de vés a saber on el va trobar a la disquetera i va anar fent kilòmetres tot escoltant-ne la música, embadalit per la teva veu i la guitarra del Toti Soler, però ignorant i encuriosit per saber què deien les lletres.

Sovint em diuen que en aquest país la música, si més no la de casa, l’escoltem més pel text que per la música mateixa. Provablement sigui cert, tot i que no estic segur que això sigui una gran raresa. En tot cas és evident que aquell hipotètic conductor, si no va fer l’esforç de buscar-ne els textos, es va convertir en una mena de turista passavolant per la teva música. Com tant sovint passa, que una ciutat soni bé, però no poder-hi gastar les voltes de rellotge necessàries i quedar-se només amb una percepció, sense haver parlat amb gairebé ningú i no haver pogut estar a la mateixa plaça en hores i dies diferents, una bona manera de començar a conèixer una ciutat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Gerard Muixí i Tejado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent