Carta a casa

"Il viaggiatore riconosce il poco che è suo, scoprendo il molto che non ha avuto e non avrà." Italo Calvino - Le città invisibili

El cementiri jueu de Chemnitz

0

El cementiri jueu de Chemnitz

A la ciutat alemanya de Chemnitz s’hi conserva un dels pocs cementiris jueus d’Alemanya que no va ser destruït pels nazis. Com qualsevol cementiri centreeuropeu és un parc verd i agradable per fer-hi una passejada tot tafanejant noms i dates de les tombes, en aquest cas entre tombes velles i força abandonades amb inscripcions en hebreu barrejades amb noms germànics. Tombes que s’acaben, de cop, als anys 40. Molt pocs van ser els que van sobreviure i es van quedar a la ciutat. Algunes tombes, poquíssimes, tenen inscrites dates de la segona meitat del segle XX, que disperses entre les més antigues es converteixen en un monument precís per explicar la magnitud de l’holocaust. Al 1989, any de la reunificació alemanya, d’una comunitat jueva que s’havia comptat per milers, a Chemnitz només hi quedaven una dotzena de vells destinats a ser els últims a ser-hi enterrats. Destinats, inevitablement, a cloure la història d’un poble extingit per sempre de la ciutat.

Però als anys 90 hi va arribar una nombrosa colònia de jueus d’origen rus, que formava part de la immigració rebuda per l’Alemanya reunificada provinent dels territoris de l’antiga Unió Soviètica. Són ells els que al llarg de les dues darreres dècades han acabat d’omplir els terrenys del cementiri fins al punt d’haver-lo hagut d’ampliar i adquirir-ne de nous adjacents. Uns terrenys plens de tombes recents, on ara l’hebreu es barreja amb noms eslaus i inscripcions en alfabet ciríl·lic.

La part nova representa la continuitat de la història del poble jueu a la ciutat, de la mateixa manera que el contrast entre una i altra part és l’evidència del tall profund de la història. De fet, tan profund, que en aquest espai i context concret dubtes de si és la història d’un mateix poble, la dels jueus alemanys de primers del segle XX i la dels immigrants russos de més de 60 anys després

Publicat dins de General | Deixa un comentari