xino-xano

I anar fent...

18 de maig de 2008
Sense categoria
16 comentaris

Zài jiàn (fins després)

Si em permeteu, ho deixem aquí. (…)
Ja fa molts dies que vull escriure aquest post, i no me’n surto. A veure si aquesta és la definitiva.

La qüestió es que aquest és l’últim post d’aquest bloc en una bona temporada.

Necessito temps i sobretot la meva concentració en altres aspectes que ara són prioritaris per a mi en la meva vida a la Xina. Un de primordial és l’estudi del mandarí (molt complicat i farragós). També el reforç de l’anglès, i més dedicació a la família i als amics de Guangzhou i de l’altra punta del món. La feina tampoc em permet gaires distraccions.

Molts em direu que escriure de tant en tant al bloc, no ha de suposar molt de temps i dedicació, però en el meu cas no és així. Molt de temps, no, és cert, però si l’anar pensant temes i repensar com plasmar-los en aquesta pàgina de forma entenedora i el menys avorrrida possible.

Quan vaig obrir el bloc, la seva funció principal era la d’establir un pont de comunicació entre els meus, per anar-los explicant el que m’anava succeint a l’Orient. Aquest objectiu ja està complert, i per postres s’han anat afegint molta més gent en aquesta aventura i s’han convertit en esplèndits còmplices de tot això.

Per altra banda cal ser honest, la meva motivació per escriure-hi ha decaigut. I això, els que sabeu llegir entrelínies segur que ho havíeu copsat. Fa temps que li he perdut una mica el pols.

Per tant, sols em resta dir que moltíssimes gràcies per haver fet alguna que altra visita per aquest racó, i que ho deixem tot plegat per una mica més tard. Ja us avisaré.

Una abraçada.



Foto: de la muralla de Xi’an. Una de les poques ciutats xineses que encara conserven les seves muralles. Té forma rectangular, i un perímetre de 14 kilòmetres, amb uns murs de 12 metres d’alçada. El Cap de Setmana del Pont de l’1 de maig les vàrem poder recòrrer en bicicleta. Una passejada magnífica.

  1. Efectivament, una passejada magnífica aquesta de la murada i la foto també.. Sembles ben decidit a fer una pausa en el bloc. No he d’afegir llast a la decissió. Ha estat un plaer visitar-te. Que tinguis molta sort i , si tornessis, seràs benvingut. Zàí Jiàn.

  2. Lamento i comprenc la decisó del tancament momentani, esperem que sols sigui una parada tècnica.
    Del que pots estar orgullós és que la proximitat s’ha llegit en cada post.

    Una llàstima que s’acabi, intentaré saber de vosaltres per alguna altra banda.
    Ha estat un plaer….
    tèzheng

  3. Hola Gerard, t’he anat llegint en silenci. Felicitats i entenc que  és bó, descansar del que es vulgui,  quan un vulgui. Força amb la resta!

  4. Sol passar! Que hi farem, era un dels meus blogs preferits de tota la blogosfera en català. ESpero que tot et vagi inmillorablement. Salut!

  5. Sé de que parles, la meva regularitat fa temps que va decaure, però potser no sóc tant exigent com tu i prefereixo escriure de tant en tant que no pas tancar-ho. Tot son opcions!

    Ara haurem d’interpelar-te més sobint pel correu per saber que fas!

    Una abraçada ben forta!

  6. Bé , personalment a mi m agradava bastant anar seguint que feies per aquestes contrades….será questio de tornar a engegar el mail……

    Una abraçada molt forta i endavant amb el mandarí….

    Jordi F

  7. És una llàstima, m’encanten les fotos que penjes i no sé, les històries i tal. Pero ho entenc… és mes, penso que has aguantat molt!!!!
    Molts records.

  8. tot comença que s’acaba, quina mania més nostrada aquella d’eternitzar-nos amb les coses…
    Felicitats pel temps esmerçat i la genuitat dels textes
    Tot per il.lusió i res per obligació (molt menys un bloc de notes)
    endavant amb l’aventura xinesa jo en torno ara i he arribat fascinat i impresionat. A reveure…
    Jo per si de cas no t’esborro dels favorits 😉

  9. nomès un petit incís…per qui pugui i vulgui.
    antonia font toquen a la transsegre, div 11 juliol a les 23,30h. gratix.
    wahhhhyeahhhhhhhhhhhhhhh!!!!

  10. Company!, m’acabe d’enterar de la tancada de la paraeta.

    Si ja sabia poc de la vida a GZ, ara tal volta menys… Per la meva part, seguisc buscant la manera de tornar cap alla.

    Seguire llegint a la Marina, 😉

    Salut amic!

Respon a N Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!