xino-xano
I anar fent...
Us presento el primer capítol de la sèrie on us explicaré anècdotes, costums, fets i curiositats amb les que em trobo i són noves per a mi.
Vosaltres mateixos, a gust del consumidor. (…)
1.) “Nom artístic”
A l’oficina de Critèria a la Xina hi treballen 2 companys cantonesos, l’Àngela i l’Antonio (sic). Van estudiar espanyol a la universitat i el parlen força bé. Quan estudies un idioma estranger, el primer dia de classe el professor et bateja amb un nom, el qual ja et queda per sempre quan parles en aquest idioma.
Així, la Lihua (es pronuncia l’aigua) té un preciós nom cantonès, que es converteix en Ángela quan parla espanyol, i en Catherine quan té interlocutors que li parlen en anglès.
Quin nom els posaré quan els comenci a ensenyar el català seriosament?
2.) Formalisme
En les presentacions d’una reunió de treball la teva targeta de presentació de l’empresa, (9cmx5,5cm) s’entrega agafant-la amb les dues mans. I el seu receptor fa el mateix al recollir-la.
Un signe de bona educació que cal respectar.
3.) El número de la mala sort
A la Xina és el quatre. Es veu que la seva pronunciació és molt semblant a la pronúncia del mot “mort”.
Resultat: en els edificis és habitual que en els ascensors o en els seus rètols, no trobis senyalitzada la planta número 4, que és converteix en 3A o simplement no apareix.
3 A.)Preu entrada al Parc de la Muntanya de Bayun
Tarifes:
-Preu persona: 5 iuans (=0,5 Euros)
-Preu per nens: 2,5 iuans els que tinguin d’1,1 a 1,4 metres d’alçada.
– Gratuït: per nens per sota d’1 metre d’alçada.
5.) Any Nou Xinès
El proper 18 de febrer es celebra el Nou Any a la Xina.
La propera setmana col·locarem a l’oficina un taronger (amb les seves corresponents taronges) i que ve a ser com un arbre de Nadal a Occident. Un desig de prosperitat, d’abundància, de bona collita per l’any nou.
6.) La tassa del water
Als banys públics (o privats) no hi ha tassa WC. És com fa uns anys al nostre país, un forat on hom/don ha d’ “asseures a l’aire” per fer les seves necessitats.
Ensurt: l’altre dia, de nit, quan estava escrivint el penúltim post del bloc, vaig anar al servei comunitari de la meva planta on tinc l’oficina. Havia d’utilitzar l’urinari (que aquest cas si que són com els nostres), i queden per davant de les cabines dels WC’s. Hi havia un altre usuari en un dels WC’s que no havia tancat la porta i que estava “assegut a l’aire” llegint el diari, completament immòbil, una estàtua vivent. No el vaig veure fins que vaig ser a 40 cm seu: em vaig endur un bon ensurt!
El més curiós es que 10 minuts més tard, el paio seguia en la mateixa postura, absort amb la seva “lectura”.
—
Foto: l’esmentat diari…
—
quatre = sì (mandarí)
Respon a Yolanda Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què tal Gerard! Ja veig que força bé
M’han encantat totes aquestes anècdotes, són tan curioses. M’imagino que si tots els xinesos "s’asseuen a l’aire" durant tot aquest tremps deuen estar super "caches".
Ja veig que t’ho estas passant de conya i que està sent una aventura genial i molt enriquidora. Aquest matí he llegit al diari al tema del nou any xinès (l’any del porc daurat segons diuen). Es una gran sort poder estar allà i viure tot aixo en directe. Continua explicant-nos totes les teves aventures. Una abraçada ben gran
Yolanda