xino-xano

I anar fent...

18 de març de 2007
2 comentaris

Tant se val d’on venim

L’últim mes no ha estat una bona època pels culers, els resultats de l’equip no han acompanyat.(…)
Des de la distància el Barça fa patir, això li deia a l’Ernest quan em preguntava com estava tot just després d’arribar i ell em reia la gràcia (en un xat a l’Skype un dia que no funcionava la connexió via veu).

La veritat es que fa patir, però aquesta distància també et permet constatar que estem vivint una de les millors èpoques del club, i si no repasseu el temps passat i no espereu tant del futur.

A la Xina, el Barça és un equip de futbol respectat. Molts cops quan conec a gent i els dic que sóc de Barcelona, la resposta és automàtica i em solen dir quelcom del Barça o d’algun dels seus cracks. Així li ho explicava a la Maika per correu electrònic la setmana passada per tal d’animar-la quan em comentava la mala ratxa de resultats de l’equip.

Com ha canviat la situació respecte a fa tot just quatre anys. Dues experiències meves així m’ho corroboren:

-Primer, a Bagdad, el Nadal abans de l’actual Guerra quan em passejava per un mercat de la ciutat, tot comprant tabac de liar i pipes com a record. Vaig tenir una divertida conversa amb un grup d’iraquians, els quals m’anaven dient quatre paraules en anglès i anaven recitant jugadors de fama mundial. Jo m’havia de conformar citant al Saviola o al Kluivert; quin tip de riure es feien amb la pronunciació de Xavi (ja us ho vaig dir, la força socialitzadora del futbol!).

Aquesta passejada pel mercat de Bagdad la vaig fer tot sol, sense cap tipus de risc per a la meva integritat ni cap mena de por per la meva seguretat, llavors aquesta ciutat restava tranquil·la i resignada a l’espera d’una guerra en la qual els qui l’havien de patir ens responien irònicament, quan els preguntàvem, que farien el mateix que quan la Guerra del Golf: pujar de nit a les teulades de les seves cases i veure com passaven el míssils. Malauradament, ni ells ni els pitjors presagis van augurar els milers de morts, el caos i la barbàrie que després vindria i que encara persisteix.

-Mesos més tard a l’Índia, l’agost de 2003 amb l’Ivan i el Josep (que no els agrada massa els assumptes de la pilota) podíem comprovar que llavors el Barça no era ningú en l’àmbit mundial, doncs als diaris indis no es feia cap referència de l’equip en la secció d’esports, i a la vegada cada dia hi havia una referència del Reial Madrid en plena època galàctica amb el recent fitxatge del David Beckham (també encara molt conegut a la Xina).

A Guangzhou no llegeixo els diaris xinesos, sóc analfabet en mandarí, però si que hi puc veure fotografies del Ronaldinho o referències a Messi pel seu darrer Hat Trick. O anar a jugar a futbol amb la meva samarreta del Barça que em va portar l’Antonio de Barcelona fa tres setmanes i que un grup de xinesos al veure-la entonin el crit de: “Barrrrrççààààààà!!!”


PS: aquest post l’he escrit diumenge al matí. Un cop acabat i a l’obrir el meu bloc per penjar-lo, llegeixo que el Barça ha golejat al Recreativo (Notícies Vilaweb). Paraula culer.


Foto: la samarreta de l’Oleguer.


diari = bào (mandarí)

  1. Deixa de patir des de la distància. Pensa que
    això de la Lliga
    ja està encarat i que els jugadors han decidit esperar que tornis per guanyar
    la tercera Champions.

    Pd. Ja trigues a muntar la
    Penya Blaugrana
    de Guangzhou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!