xino-xano
I anar fent...
Un incís a la crònica del viatge al Vietnam.
Però es que fa dies que li dono voltes. (…)
Ja fa uns mesos que convisc amb la societat xinesa i amb la seva forma de vida. Poc a poc vas interioritzant ensenyances, experiències i dinàmiques que et sembla que et seran útils en la vida diària (sobretot en la feina):
– Diferenciar que quan et diuen SÍ, en realitat t’estan dient NO. I a l’inrevés.
– Ser molt, molt, molt pacient. I encara més.
– Insistir, però a la vegada saber trobar el moment per no fer-ho més i donar un tomb complet a l’assumpte.
– Interpretar bé, trobar el sentit verdader del que està passant, que curiosament quasi mai és el que sembla al principi.
– Practicar l’art de dir les coses d’una altra manera, donar la volta al teu discurs per acabar al mateix lloc però amb un altre resultat.
– Ser pràctic i molt pragmàtic.
– Tenir cura de no donar res per tancat i ben lligat abans d’hora.
– No desesperar-se. Sobretot quan has fet un pas endavant que després comporta que donis tres passes enrere. I tornem a començar.
– I el més important de tot, no fer cas del que acabo d’escriure
El que cal és mantenir l’equilibri (jo sols ho intento) i anar navegant de tal manera com si practiquessis “tai txi”.
Un dels objectius que m’havia plantejat abans de venir, era practicar aquest art mil·lenari en la seva terra d’origen. No ho he fet malauradament, però d’aquest estiu no passa. En reproduir en el dia a dia el moviment que veig en els practicants de “tai txi” està el secret.
A vegades vols explicar moltes coses i no s’entén res del que dius. Avui és un d’aquests dies.
PS: marxo, que he d’agafar el tren per anar a Hong Kong. Vint-i-quatre hores justes a HK…
—
Foto: gent practicant “tai txi” en un part de Shanghai (març de 2007)
—
Tai Txi = tàijíquán (mandarí)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Gerard
He arribat fins aquí per casualitat i saps? em fas una mica d’enveja (sana eh 🙂 Jo practico Tai txí des de fa uns 14 anys , bé des de fa uns quants s’ha convertit en la meva professió, i només he tingut l’oportunitat de practicar a Xina un mes. Va ser preciós! De veritat que et recomano que no deixis perdre l’oportunitat si estàs temps per aquí, és especial practicar i aprendre’n on va néixer. L’art és molt més pur i sense les manipulacions comercials i poc professionals que a vegades veiem aquí.
Segur que t activarà aquesta paciència que s ha de tenir amb ells. Tot lo xinès reclama aquesta qualitat a mans plenes però també et regala moltes coses per moure t per la vida. Molta sort! 😉
ei, molt interessant això que has dit avui (el Gerard de RAI)