xino-xano
I anar fent...
El dia a dia per aquí és tan feixuc com ho pot ser en un altre indret, però el tema cultural fa que potser en aquestes contrades sigui tot una mica més complicat per un occidental, i pels orientals que conviuen amb occidentals. (…)
I es que la convivència, tot i ser un regal i un enriquiment personal molt gran, també l’has d’anar cuidant sense descans.
Tu tens una manera d’entendre i d’actuar, i els teus amfitrions cantonesos una altra. I aquest detall cal no passar-lo per alt, i més en una persona tan extravertida “gestualment” com sóc jo.
I no busqueu segones lectures, ni mals rotllos en tot aquesta parrafada. Únicament volia compartir amb vosaltres un neguit d’avui i que estic cansat i no tinc ganes de fer la crònica de la Fira de Canton que fa dies que tinc pendent…
Demà serà un altre dia.
—
Foto: d’una exposició al Guangdong Art Museum, visitada a l’estiu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ai com t´entenc i que difícil que deu ser tot plegat. Jo també ho pateixo i això que visc en un país occidental no massa lluny de casa: però aquí la gent no xerra fort, no sap dir que no, no s´està massa pel carrer…
Bon dia, Gerard, de vegades