xino-xano

En el darrer post, havia comentat que parlaria al voltant de com visc i segueixo al Barça des de la distància. Ja fa dies que ho tinc escrit, però la grisor de dimarts passat va ajornar la seva publicació. Ara és l’enrenou del cas Oleguer Presas que fa que el torni a posposar. (…)
Fa dues setmanes, l’Antonio (el meu company cantonès de l’oficina), el qual li agrada el futbol i es declara seguidor del Barça, em preguntava tot innocent per què existeix un odi tan visceral entre el Barça i el Reial Madrid. I afegia: com pot existir aquest sentiment, si l’esport serveix per unir i no separar?

No el vaig respondre, tot esperant el proper mes de març per fer-ho, quan es disputi el partit de lliga entre el Barça i el Reial Madrid.

Aquest dies, l’Antonio conjuntament amb la Lihua, estan passant dues setmanes a Badalona en una estada amb la resta de companys i companyes de Cultura 03, els quals els expliquen dinàmiques de treball i els mostren el projecte per dins.

El proper diumenge, l’Antonio assistirà també al partit entre el Barça i el Racing a l’estadi. No sé si entendrà tot l’enrenou al voltant d’un article d’opinió d’una persona que resulta que a la vegada és futbolista del Barça. El que ben segur si que començarà a entendre és aquella frase tan gastada però il·lustrativa que diu que el Barça és més que un club i quan arribi el mes de març, ja no li hauré de donar tantes explicacions.

PS: ara mateix li escrit un correu per a què diumenge després de fer la visita al museu del FCB, es passi per la Botiga, em compri una samarreta del Barça amb el nom de l’Oleguer a l’esquena i me la porti. Mai m’ha agradat portar el nom d’un jugador a la samarreta, sempre havia considerat que el Barça estava per damunt dels jugadors. Avui sento que una persona està per damunt dels colors de la samarreta del meu equip.

—

lliure = ji yau (cantonès); kun de (mandarí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!