El retorn a casa després d’unes vacances suposa moltes coses. (…)
Han estat dies de viure en un núvol dins una petita illa, un altre clima, un altre medi, amb una altra gent, uns ritmes diferents. Uns dies fantàstics.
I ara s’imposa la rutina, el llevar-se quan toca, la dutxa i el cafè, els nous projectes a la feina, el caminar pel carrer i observar les mil pel·lícules que (es) roden al teu voltant, el fer les tasques casolanes, és el retorn a la quotidianitat. I m’agrada.
Un dels CD’s que aquests dies més he escoltat, tot estirat en platges de sorra blanca, ha estat el Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa dels Mishima. Un retrat deliciós de la vida del dia a dia, de les petites coses que fas i de les reflexions que et venen a la memòria. Un recordatori del que has de fer es viure.
Miquel a l’accés 14-Mishima
—
Foto: una carnisseria del Soho (Hong Kong)
—
avui = chin tian (mandarí) ; gàm yat (cantonès)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Plenament d’acord aquí i ara. Es pot viure=gaudir la vida amb presència i percepció tan si jeus a la sorra blanca com assegut al metre camí del laboro.
Una aportació al teu post: el vídeo de la cançó:
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=56773658
…que boniques són les flors.
En mi camino a Europa y sus periódicos, he decidido cruzarme el mar de China para ver un poco de Guangzhou. Para mi sorpresa entiendo bastante bien el catalán, debe ser por mi afición a Els Joglars y Eduardo Mendoza 😉 -broma. Volveré algún día de visita,
M