Mentre estava al Vietnam, vaig rebre l’encàrrec d’un sioux. (…)
L’Oriol em passa el testimoni per escriure el meu “meme”: reproduir el text del segon paràgraf de la pàgina 139 del llibre que ara mateix estic llegint. I després passar la jugada a altres companys i companyes blocaires, perquè facin el mateix i continuar aquesta cadena cultural.
Ara mateix estic llegint “Kafka a la platja” (Editorial Empúries) de l’autor japonès Haruki Murakami. El 2n paràgraf de la pàgina 139, diu així:
“Igual que el comandant Adolf Eichman, que tant si ho volia com si no, es va trobar immers en els somnis enormement recargolats de Hitler.”(…)
Passo el testimoni a: l’Oriol, la Lihua, al David, al Dani, a l’Òscar, i a l’Adrià (que com bé diu, no tot és futbol…). També a l’Eduard, però aquests dies va més enfeinat del compte i no crec que ho pugui llegir.
—
PS: inicialment (seguint la trampa de l’Oriol), pensava que havia de reproduir el 2n paràgraf de la pàgina 138. Un cop he comprovat el meu error, no puc estar-me de fer-ho donat que és molt més interessant que el de la pàg. 139, a banda que cobra més sentit després del seu post de dilluns.
“Llegeixo la història d’aquest home tan pragmàtic assegut enmig de la calma del bosc, sentint el cant dels ocells. A la guarda del llibre hi ha notes en llapis escrites amb la lletra tan característica de l’Oshima:
Tot és un problema d’imaginació. La nostra responsabilitat comença amb la capacitat d’imaginar. Yeats va escriure: In dreams begin the responsabilities. És ben bé així. Dit d’una altra manera, d’allà on no hi ha capacitat d’imaginar no en pot sortir la responsabilitat. Tal com es veu en el cas d’Eichmann.” (…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies company per afagir-me al meme. La cadena ja continua. Una abraçada ben forta.
Prenc el relleu jo també, ara baixaré a botiga i agafaré un exemplar del recentment publicat en català recull de diaris del meu admirat Dom Pedro i en reproduiré el segon paràgraf de la plana 139 (i qui ho ha dit que ha de ser aquesta?)
Apart de la meva lenta capacitat de lectura, les seves més de 800 planes fa que sigui el meu llibre de capçalera des de fa més d’un més…
la cadena continua al meu bloc també!
abraçada!
Ei!
M’afegeixo a això dels “memes” via comentari
perquè encara no tinc blog ;-P
Com que estic llegint dos llibres a l’hora, us
toca doble ració!
“Tot pelant la ceba” Günter Grass
“L’ivan!”, vaig cridar cap al grup de la vora
del camí, però no vaig esperar a reconèixer un per un els soldats que seien un ran
de l’altre al cuirassat enemic i d’aquesta manera topar-me per primer cop cara
a cara amb un soldat soviètic viu. Al contrari, abans que sonés cap tret vaig
esmunyir-me cap a la dreta, em vaig llançar de cap a dins del viver de pins
rojals que vorejava el camí, vaig desaparèixer, però no estava fora de perill.
“Viatges per l’Scriptorium” Paul Auster
En aquest punt , en Gaf es converteix en la
figura clau de l’operació. Sense saber-ho, és la persona que farà esclatar la
guerra. ¿Com? Escrivint la seva història en aquella cel·la de mala mort a
Ultima. Al principi en De Vega l’estova, no para d’apallissar-lo durant una
setmana, però només és per posar-li la por al cos i convence’l que l’executaran.
I quan un home pensa que està a punt de morir, posarà tot el que sap sobre paper
tan bon punt l’hi deixin escriure. Així, en Graf fa el que volen que faci.
Explica la seva missió per localitzar en Land, i quan arriba a la matança que
va descobrir a les salines, no es deixa res i descriu aquella situació abominable
fins als detalls més morbosos. Aquest és el punt crucial: una versió explicada
amb pèls i senyals per un testimoni directe del que va passar, i amb tota la
culpa que recaigui sobre els djinn. Quan en Graf acabat el seu relat, en De
Vega es queda el manuscrit i el deixa sortir de la presó. En Graf se sorprèn. S’esperava
que l’afusellessin, i en canvi li paguen una bona quantitat per la feina i li
donen un bitllet perquè torni a la capital en carruatge de primera.
Meme complit, daleeee!