xino-xano

I anar fent...

1 de març de 2007
1 comentari

Llars fantasmes

En Liu acaba de recordar que ara fa tot just dotze anys, va ser l’època en que el seu pare va immigrar amb tota la seva família a Guangzhou per treballar en el ram de la construcció i deixar les penes del treball del camp, en el seu poble natal de la província de Sichuan. (…)
Primer ho recorda amb posat trist i després amb nostàlgia. La primera sensació li ve al pensar com podia viure la seva família i milers més, al peu de l’obra on treballava el respectiu cap de família en torns sense pausa de dia i nit. Aquesta gent, per no perdre temps i perquè no tenien cap lloc més on anar, vivien al peu dels edificis en construcció. Al arribar, acampaven unes setmanes en el terreny on s’estava construint el gratacels de torn. Després, quan l’estructura de ciment ja havia pujat uns quants pisos ocupaven la primera planta, amb uns llençols, plàstics o cartrons que feien de paret entre aquestes improvisades llars, tot intentant salvaguardar una intimitat impossible. Aquesta operació, en Liu la va viure i repetir fins a cinc vegades, fins que un cop complerts els divuit anys va decidir abandonar el país seguint les passes del seu cosí Xang.

L’altra sensació, la d’enyorança, li arriba quan recorda aquest temps amb els seus amics, veïns provisionals a la vegada. Un dels seus jocs i moments preferits arribava per la nit, quan s’allunyaven de les carcasses de ciment que els seus pares estaven construint i on vivien amb les seves famílies. Llavors contemplaven envalits, l’espectacle de llums i ombres que projectaven els fogonets de les cuines, les llanternes i les espelmes dins les seves llars. A en Liu li resultava especialment fascinant, a la vegada que li servia de succedani per substituir el llençol d’estrelles que cada nit podia contemplar al seu poble anys enrere i que a la gran ciutat li estava prohibit. Era també per la nit quan es manifestava la nombrosa presència d’aquestes famílies en els interiors de les obres, ja que a la llum del dia passaven més desapercebudes.

Un altre dels seus jocs predilectes era anar a jugar als barris que hi havia propers a l’obra i que encara no havien estat arrasats en nom del progrés de la ciutat. Eren barris sencers d’antics hutongs, carrerons on les famílies xineses compartien els patis interiors i els serveis de les seves petites vivendes, però que al capdavall eren llars amb les seves corresponents parets de pedra. Allí també feia més amics, amb els quals es passava el dia corrent i amagant-se per carrers estrets que feien servir a mode de laberints. Poc a poc, però, aquestes estructures horitzontals anaven desapareixen i eren arrasades, per deixar pas a noves carcasses verticals d’edificis que es convertirien en imponents gratacels, quan no era un cinturó o una gran avinguda que s’obria amb pas inexorable dins la gran ciutat.

I avui al Liu, tot això li ha vingut a la memòria mentre anava en autobus a la feina des del seu barri de Santa Coloma de Gramanet i contemplava l’exercit de grues que custodien els edificis i construccions que s’estan fent els darrers anys al Besós. Ara es consola tot pensant que en aquesta ocasió no hi han famílies obligades a viure al peu de l’obra, ni que els edificis són tan alts com els que construïa el seu pare.

Al arribar al restaurant del seu cosí i abans de començar a preparar les taules pel dinar, li fa perjurar i recordar al seu parent que el proper any tancarà el restaurant al febrer. Això li permetrà anar a Guangzhou a celebrar l’Any Nou amb la seva família, en la nova llar que van poder adquirir tot just dos anys després de la seva partida.


Foto: vista de Pa Zhou, una nova zona de Guangzhou, on s’estan construint noves avingudes, edificis, i on s’instal·larà la nova gran Fira d’aquesta ciutat.


conte = gù shì (mandarí)

  1. Ei, Gerard!!

    Abans de res saludar-te, i enviarte records…i dirte que els Antònia Font han guanyat el premi Enderrock al millor disc i millor gurp del any.

    Dit això, també vull explicar que aquest cap de setmana a Àger, i amb una mica de retard es celebra Sta Àgueda, la festa de les dones, i he trobat una història curiosa per internet…

    Segons explica el martirologi, aquesta santa era una jove que posseïa una bellesa i una fe extraordinàries i que, per ordre del senador Quintianius a qui la santa havia rebutjat, li van arrencar els pits amb unes tenalles. La resposta de la santa es féu famosa: "Tirà cruel, no et fa vergonya torturar en una dona el mateix pit amb el que et vas alimentar d’infant?". La santa va ser torturada fins a la mort, i va ser llançada sobre uns carbons encesos, provinents del volcà Etna. Per això, la ciutat de Catània (Sicília) la té com a patrona i les regions del voltant de l’Etna l’invoquen com a protectora contra foc, rajos i volcans.

    Bé, molts records i fins aviat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!