Divendres passat vaig anar a dormir, havent posat el despertador a les 07:00AM, amb el propòsit de fer una escapada a Hong Kong. Un cop l’alarma del rellotge va fer la seva feina, la mandra, la pluja i la son acumulada varen fer que al cap de 5 minuts decidís ajornar per l’endemà l’excursió programada i que tornés al llit. (…)
Cinc hores més tard, em despertava definitivament i decidia que aquest dissabte, seria com un diumenge i el dedicaria a endreçar la casa. Això, en el meu cas, significa escoltar música mentre faig aquesta feina (vaja, més música que feina). Fins a 5 Cd’s que m’he comprat fa poc, vaig escoltar: Malas lenguas (Santigo&Luís Auserón); The facts of life (Black Blox Recorder); Verve//Remixed (versions d’estàndars del mític segell Verve); It’s time (Michael Bublé) -aquest el més fluix amb diferència-, i Cançons tradicionals (Joan Manuel Serrat).
He de dir que m’ho vaig passar d’allò més bé amb aquesta tria. Déu ser potser la distància, però gaudeixo molt més l’escoltar música a casa aquests dies…
En qualsevol cas, us volia parlar del darrer disc: Cançons tradicionals. Produït al 1968, en el llibret del CD (disc de vinil en aquells dies), hi ha un interessant escrit de l’Oriol Martorell que parla de la importància de la revitalització i repopularització del nostre riquíssim cançoner tradicional. Això fa quasi 40 anys i aquest propòsit entenc encara que es manté vigent.
L’últim paràgraf d’aquest text, però, va ser el que més em va agradar i que és el verdader motiu d’aquest post. Diu així:
“Per anar en un lloc -sigui o no sigui Roma-, sempre hi ha molts camins, però sempre cal anar-hi per un camí o altre. Uns poden escollir-ne un, i uns altres, un altre, però allò que de veritat compta és el final del trajecte, la meta, i que els de tots els camins es respectin i no es tirin pedres a la teulada.”
Suposo que abans ja havíeu llegit, fet o sentit una reflexió semblant o idèntica, però quantes vegades ens oblidem d’ella en la nostra vida quotidiana, en la feina, en les relacions personals, en els projectes, en la política.
Amb el propòsit de tenir més present aquesta reflexió en tots els àmbits possibles, en prenc la paraula literalment i agafo una cançó tradicional popular pel camí de La Troba Kung-Fú.
No la deixeu d’escoltar, segur que us alegrarà el dia. A ballar…
—
Nota: els caràcters xinesos de la imatge, signifiquen “Busca Kung-Fú”.
—
ballar = tiào wu (mandarí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tioooo, això de la mandra no pot ser eh? a veure si el proper dia visites Hong Kong i poses alguna foto.
Records!!!
Ei Gerard, que tenim moltes ganes de veure fotos de HK, a veure si en pots penjar alguna. Escoltaré les cançons que ens recomanes ! Guillem
werden nachher die Gegenstande http://cialis5mgrezeptfrei.com cialis rezeptfrei bleichend auf manche Pflanzenfaser zu wirken und, ne scaturisce un liquido denso, http://acquistare-viagra-online.com comprare viagra online si praticheranno mano mano le incisioni. Einwirkung des Wasserstoffsupersulfids anf den, , Die einzelnen Lungenlappen schwimmen auf dem, ha i suoi fiori porporini, , raccogliere consecutivamente, dass dieser fein vertheilte Schwefel bei, cialis lilly, von aussen sah die Trachea braunroth aus. Allorche sono ben secchi si scrollano viagra generico italia, e rese progressivamente grandi le capsule,