xino-xano
I anar fent...
Una crònica del viatge al Vietnam que fa temps que està pendent. (…)
És dilluns 7 de maig, arribem a les 22:00 PM al nostre hotel de Ho Chim Minh (antiga Sài Gòn). Poc temps per poder visitar la ciutat, cal buscar alguna alternativa per aprofitar el poc temps que resta, doncs l’endemà he d’agafar un avió cap a Guangzhou, i a les 09:00 AM he de ser a l’aeroport.
Abans de la mitjanit l’alternativa ha aparegut. Un dels milers conductors de bicicletes de Saigon, em farà de guia, company de nit i transportador durant una llarga passejada.
En una hora i mitja de recorregut pel centre de la ciutat es poden veure centenars de detalls que passen desapercebuts (o no passen) durant la llum del dia. La velocitat del mitjà de transport també ajuda.
Maniobres de joves en el parc (“play love” em diu el conductor de la bicicleta); milers i milers de motocicletes circulant pels carres (pràcticament cap cotxe); vestigis colonials francesos en molts edificis; cartells amb la falç i el martell penjats de faroles; un helicòpter a l’entrada del Museu de la Guerra; terrasses en ple bullici; venedors de tabac en mig del carrer; nens jugant a la porta de casa, altres dormint en el mateix lloc; cafès i bars que no dormen; treballadors de la construcció que no paren per la nit; grans avingudes de llums i colors; carrers estrets que et glacen la pell i que per un moment et fan témer que d’allí no sortiràs; llums i ombres en una ciutat que no dorm.
Desenes de petits i grans detalls que havia tingut la paciència d’anar escrivint en una llibreta mentre les veia, però que després no he pogut recuperar doncs l’esmentada llibreta ha desaparegut per casa. Si apareix faré la una transcripció literal del que vaig escriure, en un altre post.
—
Foto: el meu confident durant la nit.
Fa més de 30 anys que es dedica a fer de taxista amb la bicicleta, que ho és tot per ell: la seva feina i la seva casa. Com milers d’homes que es passen bona part del dia pedalant i l’altra dormint en la mateixa bicicleta. I així era amb algunes que vaig poder veure aparcades en un costat dels carrers.
—
Per saber i descobrir el Vietnam, us recomano el magnífic bloc Chào ông Viêt Nam
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mai és tard quan es vol fer alguna cosa; escriure’t un comentari. De fet tots els posts que t’he anat llegint han estat un veritable plaer … i amb una mica d’enveja, ja que ser en un país tant llunyà una llarga temporada és el que jo pretenc fer.
En poques paraules has descrit l’actual Ho Chi Minh City.
…. un consell practica el tai-xí tots els matins, encara que siguin uns minutets i fes respiracions profondes …
Tam biêt !
Hola, gràcies per linkarnos, fem el mateix amb el teu bloc, records per aquí la xina i salutacions d’uns de Reus