xino-xano
I anar fent...
Fins ara no us he explicat pràcticament res de la ciutat, si del que em passa, però poc o res del que s’hi pot visitar. I la llista és llarga.
Molta gent diu, i potser tenen raó, que Guangzhou no és res de l’altre món, però com qualsevol lloc és qüestió de buscar els racons interessants. I n’hi ha molts, i no ho dic amb la cantarella del qui es conforma amb el que té. (…)
No conec encara molt la ciutat, donat que hi visc i per tant puc anar-hi sempre que la feina m’ho permet i llavors ja no hi ha el neguit que tinc quan per exemple vaig a Hong Kong.
El que de moment més m’agrada és el seu riu (el riu Perla). Molt cabalós, situat al centre de la ciutat, ofereix un aspecte imponent, com tota la Xina, on tot és gran, menys els xinesos, que en canvi en són molts. Passejar al boral del riu quan es fa fosc i comencen a obrir-se els llums dels grans edificis i dels arbres situats al marge és tot un espectacle a l’abast de poques ciutats. Aquest riu, es fa i desfà en diversos meandres, formant una gran illa al centre de la ciutat, o d’altres més petites com l’illa d’Ersha, on hi ha un gran auditori de concerts, el Museu d’Art de Guangdong, a banda d’una zona on hi ha part de les cases més luxoses de la ciutat.
El diumenge passat, vaig fer un exercici que repetiré més cops en altres punts concrets: visitar el Sagrat Cor, una esglèsia catòlica que preten ser una reproducció de la Catedral de Notre-Dame. Des d’allí em vaig deixar caure en el mercat que hi ha al costat, un dels més grans del món, ple de carrers especialitzats en diversos productes. Hi vaig trobar un gran edifici ple de parades de joguines (moltes!), un altre ple de cereals variats, altres amb verdures, carn o fruita. Una altra zona era plena de carrers molt estrets amb botigues de roba i complements juvenils amb centenars d’adolescents (que al llarg del matí vol dir milers) comprant i regirant. I molt més. Finalment vaig acabar ensumant encens al temple budista Huali, el més important de la ciutat i amb un edifici ple de reproduccions de Buda (més de 500!).
El dissabte abans també havia fet ciutat, en aquest cas em vaig diluir entre la població cantonesa. Ho vaig fer a través del bàdminton. En un pavelló esportiu ple de pistes per practicar aquest esport (igual que l’anunci de la cervesa que tants cops em citeu), vaig estar jugant convidat per en Dave, el meu professor de mandarí. Per completar la vesprada, em va convidar a anar a sopar amb la seva família i amics en un restaurant cantonès. El menú estava forma per diferents tipus de peix que ens anaven portant i nosaltres introduíem en una olla bullint, per després anar picant. També ens van portar una mena de truita d’ous amb ceba i verdures molt bona. Abans d’acabar l’àpat vam menjar-nos el caldo que va deixar l’olla de peix. Realment són hospitalaris els cantonesos.
Em queden molts racons per descobrir, restaurants on menjar, o temples i mercats per visitar. Us ho seguiré explicant.
—
Foto: la meva família adoptiva el passat dissabte
—
Si voleu més info de Guangzhou consulteu wikipedia (jo des de que sóc a la Xina no aconsegueixo obrir cap pàgina d’aquesta web…?): Canton
—
peix = yúe (cantonès); yú (mandarí)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa uns anys , quan vaig ser-hi unes hores, les hores clares del dia, del que més ens havien parlat a Hong Kong (ciutat que m’enlluernà i seduí) era d’uns grans magatzems, un complex comercial que vam visitar. Hi són?. Que hi facis una bona estada, és una experiència impagable!. Cordialment. Carme-Laura.