xino-xano

I anar fent...

27 de març de 2007
7 comentaris

Donar menjar al gat

En Matthew ha estudiat en una prestigiosa universitat una carrera d’econòmiques que l’ha portat a Guangzhou fa cinc mesos, a través d’una generosa beca del govern britànic.

Treballa a la planta número 46 del Citic, l’edifici més alt de la ciutat i entre la desena de gratacels de referència al món.

Però no és tan sols pel seu talent professional pel que destaca i resulta curiós. (…)

En Matthew és divertit. Un paio amb el que t’ho passes bé quan surts a fer unes copes.

Sobta l’atreviment i sorneguera amb que es dirigeix a les noies. A tota aquella que se li creua i li cau en gràcia, li dirigeix quatre frases fetes en mandarí. Un somriure o una carícia. Més d’un cop penso que li caurà una bufetada. Encara és l’hora que això succeeixi. Té un do especial.

La qüestió es que no para de donar el seu número de mòbil a les amfitriones. Algunes d’elles ja l’han correspost amb afecte i amb alguna visita al seu llit.

Ell es treu mèrit. Ho justifica per la curiositat que tenen algunes de les noies xineses vers l’estranger. Ganes de conèixer el que ve de fora del seu país.

El cas és que aquesta curiositat no és dóna entre els homes xinesos, ni tampoc entre les dones expatriades. Aparentment, a aquestes no els preocupa aquesta invisibilitat davant els seus amfitrions. Tot i que alguns cops se’ls nota el seu despit i la incomoditat de la situació quan veuen algun dels seus amics expatriats en plena conquesta.

Ja sigui perquè no troben tant mercat de la nit, ja sigui per la falta d’interès dels homes xinesos, no s’ho passen del tot bé amb la situació.

( … )

En Matthew aquesta nit va per la via ràpida. Un sopar lleuger. Després portarà a la seva convidada a casa, a poc que ella accepti.

En plena maniobra, sona el seu mòbil. És la Naiwuang, la noia del Banc que porta el compte corrent de la seva empresa.

Mitja melena negra llisa, ulls foscos, faccions de la cara delicades; alta, estilitzada però amb uns pits per sobre de la escassa mitjana femenina del país; amb estil vestint (dins la mediocritat cantonesa); parla un anglès correcte. Una preciositat, que sempre s’ha mostrat tímida. I poc receptiva davant les aproximacions del Matthew, en alguna de les ocasions en que aquest ha hagut d’anar a fer personalment alguna gestió a la finestreta del banc o quan va donar-li el seu número de mòbil.

La Naiwuang està borratxa. Li explica que ha perdut les claus de casa i que no sap que fer.

En Matthew tot i l’agradable sorpresa que li suposa la trucada se la vol treure de sobre:

Truca a una amiga.
No tinc amigues a Guangzhou. Els companys de feina dormen i tampoc tinc el seu telèfon de casa. -Li respon ella-.

En Matthew segueix intentant esquivar la inoportuna trucada. Finalment se la treu de sobre. Penja.

Segueix el full de ruta previst per aquesta nit amb la seva convidada. Al cap de cinc minuts es sent malament. S’acomiada de la noia, sense excuses ni explicacions.

Truca a la Naiwuang. Li pregunta on és. Anirà a cercar-la per ajudar-la. Ella li respon que està sota casa seva.

Se la troba arrupida, asseguda sobre si mateixa, capcota. Primer es mostra avergonyida pel seu estat (no beu mai) i després preocupada perquè no sap on anar, com sortir-se de la situació.

En Matthew la convida a passar la nit a casa seva. Li ofereix el seu llit; ell ja dormirà al sofà. La Naiwuang, ara orgullosa, no accepta de cap manera. Diu que al sofà ja hi passarà ella la nit, que prou ha fet en Matthew, el qual accedeix per no forçar més la situació i deixar a la noia dormir la mona.

A mitja nit, la Naiwuang es cola entre els llençols del llit del Matthew. Sense dir res, comença a grapejar-lo, per després baixar-li els pantalons del pijama. Acte seguit comença a llepar-li el contorn de la pelvis. Mig minut més tard es posa el seu penis a la boca.

A en Matthew, la felació li sap a glòria. Quan enllesteix, la noia s’ho ha empassat tot i sense dir res, es queda a dormir al seu costat tot abraçant-lo.

L’endemà al matí, quan per la finestra comencen a entrar els primers raigs de sol, és en Matthew qui, poc a poc va despullant a la Naiwuang. Després comença a penetrar-la amb el beneplàcit de la noia. Ella l’agafa pel coll i comença a proferir paraules en mandarí que ell no entén. Els dos cossos s’entenen ràpidament i arriben al clímax per després deixar-se caure al llit.

A mig matí, és ella qui requereix les atencions del seu nou amant. Ell ràpidament entra en el joc. Aquest cop, ella s’ha posat de quatre grapes tot mostrant-li el seu cul amb moviments sinuosos. En Matthew després d’untar el forat de la noia amb crema lubricant, l’envesteix per la porta del darrera davant els seus crits de satisfacció i luxúria.

A l’hora de dinar en Matthew, amb la sinceritat que el caracteritza, li explica a la noia que es mostra sorprès pel succeït. Que no esperava tanta passió i fogositat d’ella, tenint en compte la seva timidesa i apocament davant els seus jocs de coqueteig, refusats fins la data.

La Naiwuang no respon. Tant sols li arriba a dir que es sent sola a la ciutat, que des de que va arribar fa sis mesos del seu poble de la província veïna de Hunan no ha fet cap amiga o amic. Ni tan sols amb la gent de la feina. Que s’ho ha passat bé.

( … )

L’encontre entre ambdós es repeteix una vegada més.

( … )

És dissabte a la nit, en Matthew està en una discoteca amb els seus amics. Avui són els reis, doncs és carnaval i van disfressats, en una ciutat on no es celebra aquesta festa.

La Naiwuang també és a la discoteca. En Matthew li presenta a en Robin, el qual ràpidament li dóna a la noia el seu número de telèfon, després de dir-li quatre compliments. També alguna bajanada.

En Robin fa dos anys que ha arribat a Guangzhou. S’hi troba bé. Aquí s’ha recuperat de la ruptura amb la seva antiga nòvia després de cinc anys de relació. Ja s’havien comprat un pis. Una vida planificada.

A Guangzhou no para d’aprofitar el filó que li suposa la curiositat manifesta d’algunes noies vers els de fora. Fins i tot, ja fa dos mesos, té una mitja nòvia cantonesa, la Chen Li, amb la qual van passar plegats una setmana a Thailandia per les vacances de l’Any Nou Xinès.

Aquella mateixa nit, en Matthew, sense treure’s la disfressa i dues hores més tard nu, torna a tenir les conseqüents topades apassionades amb la Naiwuang. L’endemà al matí la noia abans de l’hora de dinar li diu que ha de marxar a casa. Sobtadament.

Mitja hora més tard, sona el mòbil del Matthew:

– Robin: Escolta, tu no te’n vas anar ahir amb la Naiwuang?
– Matthew: Sí…tot bé.
– Robin: Doncs s’acaba de presentar a casa meva..!?
– Matthew: Ostres! M’havia dit que anava a donar menjar al gat…
– Robin: Se li veuen les intencions…
– Matthew: Tu mateix. No tens avui a la Chen Li?
– Robin: Ha marxat fa estona…contenta. Tenia un dinar familiar…
– Matthew: Ja m’explicaràs…

( … )

Els dos amics es troben al bar després del partit de futbol dels dimarts.

Comenten la jugada. La del cap de setmana. En Robin està al·lucinat i satisfet a la vegada amb la situació. I ja li proposa mig en broma, mig seriosament al Matthew la possibilitat de fer un encontre a tres bandes amb la Naiwuang.

En Matthew no respon a la invitació. Riu complagut davant els comentaris del seu amic per la fogositat de la seva amant compartida. O per altres detalls. Com pel fet que la noia tingui delicadament afaitats i retallats els pels del seu pubis.

Molts cops els dos amics, en plena batalla, s’han trobat amb el que ells anomenen autèntiques selves entre les quals han d’obrir-se pas per trobar la flor xinesa.

( … )

Una setmana més tard, en Matthew va a fer una gestió al banc. L’atent la Naiwuang. Li presenta una nova companya de feina que ara s’ocuparà del compte de la seva empresa. La Naiwuang ha decidit plegar de la feina al banc, deixar la ciutat i tornar al seu poble

( … )

Aquest cap de setmana, en Robin està a punt de celebrar un sopar a casa seva amb uns quants amics. Arribaran d’un moment a l’altre. Abans, però, se li presenta inesperadament la Naiwuang. Va molt borratxa. Està fora de si.

La noia li demana per quedar-se, abans d’agafar demà l’autocar de retorn al seu poble. Que li farà el sopar, igualment de bo com aquell dinar que li va preparar fa uns dies.

En Robin la refusa. Primer perquè en uns moments li arribaran els amics. Tem sentir-se avergonyit amb la situació. Després perquè està espantat davant el lamentable estat de la noia.

Arriben els amics. La Naiwuang encara para per allí, però d’una revolada marxa inesperadament.

La nit continua. En Robin no es treu del cap la Naiwuang. Finalment a les dues de la matinada la truca al seu mòbil. No contesta.

Mitja hora més tard ho torna a provar. Aquest cop si que rep resposta. La noia continua en el mateix estat catatònic. Comença a explicar a crits: que n’està tipa de tot. Que se sent sola en aquest món. Que ningú l’estima. Que no té amics en aquesta inhòspita ciutat. Que se li enrefot tot i tothom. Que està buida per dins. Que no troba el que vol. Que no sent…Que…

En Robin tracta de calmar-la i d’esbrinar on és. La noia no el respon. El penja.

No torna a contestar a les següents trucades durant la matinada.

Al migdia, per fi, en Robin aconsegueix contactar de nou amb la Naiwuang.

Alleugerit comprova que aquest cop la noia pràctivament tan sols profereix monosíl·labs. El seu comportament ja no està alterat.

Aquesta conversa la té des de l’autocar que la porta de retorn cap a casa seva. La de tota la vida.

En Robin respira. Truca a en Matthew i li explica la situació. Sentencia que la fugida de la Naiwuang, al cap i a la fi, és el millor resultat per ella i per a ells dos.

No li diu res de que va passar molta por. Ni que va arribar a pensar el pitjor.

( … )

Avui he anat a visitar una empresa al centre de Guangzhou.

A l’hora de dinar em passo per l’oficina del Matthew per anar a dinar plegats. Anirem a l’exquisit restaurant italià de que tan bé en parla des de fa temps. Abans, em demana que l’acompanyi al banc. Ha de signar uns papers.

Som a la cua. A punt de ser el nostre torn. Li pregunto al Matthew si aquest és el banc on treballava la noia amb la qual també s’havia embolicat en Robin el mes passat. Em respon afirmativament.

Quan li toca la seva tanda, m’assenyala a la noia que l’atent, la qual li passa uns formularis per signar:

És aquesta … ha tornat!


Foto: discoteca Blue Note. On el Matthew va presentar la Naiwuang al Robin.


gat = mao (mandarí)

  1. Ei! què és això…has posicionat el BLOC a l’apartat de lectures per abans d’anar a dormir o que?

    jajaja

    Molt bo el post…llarg però deliciós!

  2. No sé quina de les dos serà, el que sí és cert és que estàs fet tot un gran narrador.

    (alguna cosa s’esta empaltat del ram on treballes, i disculpa que acabi treient sempre el tema de la feina).

    Fins Aviat

  3. Doncs… com diu la gent d’experiència… la vida són quatre coses i amb tot és el mateix: menjar, beure, posar i treure.

    Aquesta secció “Gù Shì”… de ben segur que et farà pujar l’audiència!!!! Don’t stop!

  4. Molt bo ! Està clar que haurem d’obrir un nou segell editorial de novel·la real eròtica amb autors de la casa. I ei ! Ja pots anar buscant editorial que la distribueixi a la Xina i a tot Àsia !!!  ;D

  5. Hola Gerard!

    Hem llegit el teu magnífic conte des del Cassia, és genial, molt bo…pero s’ha de dir que ens ha donat de que parlar.

    Ara t’escriurem la sensació que ens ha produit a cadascú:

    -Josep (el cuiner d’Oliana…xino-xano): Gerard, hola que tal? m´ha cautivat la inocència i sobretot la picardia de la noia xinesa. T´he de dir, que m´has fet venir moltes ganes de descobrir aquesta meravellosa flor xinesa tan pulida, tan pulcra i sobretot exòtica que sembla que no puguem trobar flor igual als nostres jardins. Encara que, però, tot està en buscar-la. Molts petons i abraçades desde el, també, genial, Cassia.

    -Núria: Despertes sensacions des de l’Orient…això és molt guai noi, hauràs de potenciar aquesta nova faceta que t’hem descobert internàuticament. Endavant el bloc Gerard, és una autèntica flipada, Molts records i una forta abraçada.

    -Maria: No em coneixes, Gerard, sóc una persona que de repent ha aparegut al Cassia. Si, tantes coses que passen al Cassia…Des del primer moment que hem començat a llegir el teu post estavem amb ganes de saber que podia passar. Ha sigut una mescla ganes i de por…On arribem? On estem? En part, sense por (diu el Joan) són aquestes les coses que ens fan moure…quines són en realitat, les coses que ens fan viure?M’encanta saber que des de la distància, és igual la que sigui, la gent crea el seu univers, crea la seves ganes de viure. Gràcies.

    -Joan: Hola germa, Estem amb amistats al cassia (Cinamomum Cassia=canela xina) Com ja saps el teu germa es cuiner i porc… m’ha fet agafar trempera la teva histroria. La teva parella com ha padrinet Joan, tranquil que l’hi faig un peto a la Mar de part teva 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!