Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

Publicat el 3 de març de 2013

Vós sou aquell qui es diu Ausiàs Marc

El 3 de març de 1459 va morir a la ciutat de València el cavaller Ausiàs Marc, el “ben enamorat” com el va anomenar Joan Fuster.

 

Vós sou aquell qui es diu Ausiàs Marc

 

 

Reclam a tots los meus predecessors,

cells qui Amor llur cor enamorà,

e los presents e lo qui naxerà,

que per mos dits entenguen mes clamors;

 

 

Vós sou aquell qui es diu Ausiàs Marc, amic del plor i desamic del riure, el que pel camí de la mort ha cercat vida, el que es va embarcar en un veler i va solcar camins dubtosos per la mar, demanant auxili als vents de Mestral i de Ponent, de Xaloc i de Llevant i als seus amics, el de Gregal i el de Migjorn, pregant perquè la Tramuntana li fos favorable per retornar a casa.

més…

Encara que bullí el mar com la cassola al forn i canvií el seu color i el seu estat natural, i que els peixos grans i petits corrin a buscar recer i amagatalls secrets fugint del mar on s’han nodrit i han nascut. I que els viatgers plegats fessin vots i la gran por fes sortir a la llum els secrets que ni al confessor havien descobert. I que vingui la nit que expandeix les tenebres, els animals no cloguin les parpelles i als malalts els creixi el seu dolor. En el perill no ens caureu de la memòria. I prometem al Déu que ens ha lligat per sempre de no minvar les nostres voluntats i que sempre us tindrem present.

Perquè l’autèntic amor només l’entenen els escollits com vós que heu experimentat els seus prodigis i us hi heu lliurat del tot, alienant-se d’ells mateixos per unir-se espiritualment amb l’altra persona, perdent el domini de la pròpia voluntat i fins i tot morint d’amor.

No heu de témer la mort, per no ser-vos absent, la vostra poesia per mort no serà anul·lada, ni la nostra admiració serà vençuda per tal separació. No tingui por que en morir no l’oblidarem, mai succeirà. La vostra poesia, com el foc, ens alimentarà els ossos i viurà a dins les nostres venes com una ferida oculta.

Encara després de la vostra mort, no perdrem la capacitat d’estimar la vostra obra, els vostres versos són capaços de pastar els diamants com si fossin farina, en ells va buscar consells segurs el poeta, que en saber de vós que la carn vol carn ens va regalar el poema dels amants.

Cavaller valencià de nació catalana, vós ens heu ensenyat que l’amor no té límit, que vós sou el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la vida, heu desitjat allò que us podria costar molt car i aquesta esperança us conhorta de molts mals.

Vós sou aquell de qui s’ha de plànyer, ja que la sang s’ha allunyat del vostre cor. Llir entre cards, que sent acostada l’hora d’acabar cruelment la seva vida. Com que l’esperança us ha fugit del tot, l’ànima us roman damnada en aquest món.

Plens de seny, doneu-nos una mica de la vostra poesia, que ens llevi l’amargor de la vostra absència.

Cavaller Ausiàs Marc, el “ben enamorat” com us va anomenar Joan Fuster, de vós ens sentim més que no en sabem, per la qual cosa la part pitjor ens restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc de daus us compararem.

Gemma Pasqual i Escrivà

(Ploma i Espasa, 20 contes a Ausiàs March)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per gemmapasqual | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent