Via fora!
La flama
del Correllengua torna a cremar una altra vegada a la comarca de La Safor i per
mi és un honor llegir el manifest del Correllengua 2009 a Gandia, perquè em
sento orgullosa de ser saforenca, de ser d’Almoines. És un orgull ser de la
terra d’Ausiàs March, del qual aquest any commemorem els 550 anys del seu
naixement.
més…
Guarirem les ferides de la nostra companya
Maite Peiró i passejarem la flama del correllengua per la ciutat de Gandia. I
reclamarem el que per dret ens pertoca, cridarem molt fort perquè tothom ho
escolti, que parlem català i ho fem a la manera de València, tal com ens va
ensenyar l’Ovidi Montllor. Clamarem que som un sol poble i parlem una sola
llengua allà on és més important que ho reivindiquem, on la nostra nació i la
nostra cultura és més atacada.
I cap feixista ho impedirà, ni els seus
atemptats ni la seva impunitat ens podran aturar. Som descendents dels
lluitadors de la llibertat, els cossos dels quals encara romanen abandonats en
alguna cuneta, dels afusellats a les parets del cementiri de Gandia, la flaire
de la seva sang encara s’ensuma.
Perquè tenim memòria i mai oblidarem als
assassinats pel feixisme, no perdonem que seguessin la vida del Guillem Agulló.
Ni que profanin el seu nom. Assassins de raons, de vides, que mai no tinguin
repòs en cap dels seus dies i que en la mort el persegueixin les nostres
memòries.
Com deia Martí i Pol, «Posem-nos dempeus altra
vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que
tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui,
i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.» Via fora! companyes i
companys, que passa el Correllengua, participem i cridem ben fort perquè tothom
ho escolti: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, som una nació i parlem una
sola llengua i no oblidem el que ens va dir el poeta «Serem allò que vulguem
ser. Debades fugim del foc si el foc ens justifica.»
Us espero aquesta tarda al Correllengua de
Gandia