Gemma Pasqual i Escrivà

Dues novel·les premiades fa poc que tenen el
mateix  personatge com a protagonista o motor
de l’acció: Albert Einstein. Una dirigida al públic juvenil i l’altra al públic
ampli, en el gènere que podríem qualificar comapopular. La primera, a més, té
la particularitat d’haver obtingut el premiMallorca de creació literària en
l’especialitat de narrativa juvenil, de ser d’autora valenciana, de la Safor, Gemma
Pasqual i Escrivà, i publicada a Barcelona per Barcanova. Es titula La
relativitat d’anomenar-se Albert. La segona va obtenir el premi Ciutat de
Torrevella, ara surt en traducció catalana a Edicions 62, i els autors són Àlex
Rovira i Francesc Miralles.

Totes dues giren entorn de la figura i l’obra d’Einstein
i mostren un interès pels temes científics una mica nou en els gèneres
esmentats, que gairebé sempre s’aguanten més per la trama que per l’estil, que
procura ser directe i eficaç. El tema ha d’atreure l’interès del lector i com més
important sigui, més importància donarà a l’obra. En això coincideixen totes dues,
i podríem dir que tenen un vessant didàctic, tot i que la destinada als adults
juga més amb els efectes sorprenents, més propis d’una novel·la policíaca i d’aventures,
i deixa anar granets de ciència aquí i allà, i la juvenil juga més directament amb
tot l’aparell científic, biogràfic i històric del personatge. En l’obra de Gemma
Pasqual es parla des de Pau Casals fins a Newton, Galileu, el filòsof Nelson
Goodman, Stephen Hawkins i Bertrand Russell, entre d’altres. I les referències literàries
i cinematogràfiques també són constants, d’Els viatges de Gulliver i La màquina
del temps, a altres de més recents. I els problemes, paradoxes, endevinalles i
resums científics amaneixen l’acció. Una acció que aquí és única i molt ben
trobada per presentar Einstein en un poblet valencià en ple segle XXI, mentre
que a l’obra per a adults el moviment és constant com per mantenir l’enjòlit a cada
pàgina, i per això L’última resposta només sorprèn pel tema i l’interès per la
ciència. En canvi a La relativitat d’anomenar-se Albert la novetat és a cada
pàgina, i és d’agrair l’atreviment de l’autora i la confiança en els lectors,
en presentar sense gaire farciment novel·lesc les teories i descobertes
científiques més importants. Així sabem que Einstein va ser a Barcelona el
1923, convidat per EsteveTerrades, fundador i director de l’Institut d’Estudis Catalans,
i que un asteroide descobert el 1971 porta el seu nom. Tota l’obra és plena de detalls
interessantíssims i el llibre, amb un nivell una mica més exigent que el de la
pura diversió o aventura intranscendent, hauria de ser a totes les biblioteques
escolars, com a mínim. Cal agrair als autors de totes dues obres el rigor que hi
han posat, amb més o menys grau, i l’empelt científic que fan.

http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0107/100107sup_a008.pdf