Gemma Pasqual i Escrivà

res no m’agrada tant

com enramar-me d’oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

 

cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

 

m’agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,

sinó amb aquella carn mollar que té

en llevar-li la crosta socarrada.

 

l’expose dins el plat en tongades incitants,

l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,

com fan els pobres,

en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

 

després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,

eucarísticament,

 

me’l mire en l’aire.

de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

 

cloc els ulls i me’l fot.

Vicent Andrés Estellés