¡Pues hable en castellano!
Agressió al periodista Sergi Tarín
¡Pues hable en castellano!
SERGI TARÍN
Dissabte 4 de desembre. 00:30 hores. Pedalege per Benimaclet. Al cantó dels carrers
Masquefa i rector Zaragozá dos agents de la Policia Nacional m’ordenen
aturar-me i baixar de la bici. El primer d’ells, amb barbeta d’estilista, va
directe al gra: “¿Lleva usted drogas o algún objeto punzante?” “No, evidentment”, responc. De seguida torna a
la càrrega: “¿Seguro? ¿Podría hablarnos en castellano?”. Una mica
nerviós, balbucege un grapat de paraules més en valencià. L’altre policia se
m’acosta, obri les cames i em llança un baf agre amb accent andalús: “No le
ha dicho mi compañero que hable en castellano. ¡Pues hable en castellano!”.
més…
El to intimidatori té l’efecte esperat. Tinc
por i canvie d’idioma. Els agents estan cada vegada més a prop i el carrer més
solitari. El cotxe patrulla ocupa la vorera i escopix unes llums encegadores.
Tot seguit, el de la barbeta em clava la mà dins la butxaca i em lleva la
cartera. “No creo que sea muy legal quitarme la cartera sin permiso”, li
dic. “Totalmente legal. He visto un bulto peligroso en su bolsillo y me he
sentido amenazado”, assegura amb parsimònia. La mateixa que gasta per
descórrer la cremallera i escodrinyar a dintre.
A continuació em posa contra la paret, amb els braços en alt,
i em palpeja superficialment. Llavors m’arriba el seu perfum. És una olor forta
a pulcritud, a vapor de planxa, a aftershave i a vida ben dispositada damunt
els prestatges de les rutines i les coses ben fetes. Sent ois. Un ois
inexplicable que també es por. I també vergonya. Vergonya per tindre por. Els
pregunte si era necessari tot este desplegament. “Lo hacemos por su
seguridad”, diu l’andalús, amb les cames cada volta més obertes. “Es que
se parece usted a un camello que vamos buscando”, apunta l’altre des de la
seua barbeta i pulcritud.
Brut de por i de vergonya els dic que m’he sentit humiliat i
que no poden lesionar el meu dret -constitucional- a expressar-me en valencià. “Eso
es ideología”, respon l’andalús. Seguidament els demane el número de placa:
108995 i 117104. “Puede usted denunciarnos si quiere”, assevera mentre
els anota en una fulla de llibreta. Els conteste que sóc periodista i que hi ha
maneres de denunciar sense haver d’anar als jutjats. Es miren i el de la
barberta pronuncia amb veu d’epitafi: “A ver lo que escribes. Te vamos a
leer”.
http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/pues-hable-en-castellano/