Publicat el 4 de desembre de 2011
L’Homenot del barret, homenatge a Enric Valor
Què fa l’Enric Valor cap a les dues del migdia, el 13 de gener de 2000, en un eriçat dia d’hivern a Penàguila, abraçat a un ginebre monumental que té més de tres segles, on misteriosament parlen els animals, les plantes i les aigües?
Un llibre que ret homenatge a l’escriptor castallut quan està a punt de cloure’s l’any Valor.
Fes-ne un tast:
“Això va anar i era un cas que va passar a la vila de Penàguila. Cal dir-vos de primer que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble davalla
una costera vorejada d’oms gegantins i frondosos i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus més de vint canonets de bronze. La Travessa és un vell camí romà que puja des del poble de Penàguila fins a la coronació del coll. Orientat a tramuntana, és aquell un pintoresc indret però resulta més aviat trist i solitari. A mitjan camí, ja veus allà avall, com ho veuria un xoriguer, la petita vila, els grans pins que la volten i el terreny extremadament trencat del terme baix.
una costera vorejada d’oms gegantins i frondosos i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus més de vint canonets de bronze. La Travessa és un vell camí romà que puja des del poble de Penàguila fins a la coronació del coll. Orientat a tramuntana, és aquell un pintoresc indret però resulta més aviat trist i solitari. A mitjan camí, ja veus allà avall, com ho veuria un xoriguer, la petita vila, els grans pins que la volten i el terreny extremadament trencat del terme baix.
Allà, en el terme d’un mas anomenat el Bítol de Valor, es conserva un ginebre monumental que té més de tres segles, és el més bonic i corpulent de tot el
territori. Sota aquest ginebre misteriosament encara parlen els animals, les plantes i les aigües. Allí no bat la tramuntana, i les herbes muntanyenques floreixen tothora.”
més…
El 13 de gener de 2000 feia un eriçat dia d’hivern i devien ser cap a les dues del migdia. El cel era daurat de núvols violacis i morats, panxuts i grossos, que
a un ventet de tramuntana empentava cap avall, cap a la mar. Tothora queia bruixó i nevisquejava, les serres tenien neu i també hi havia com una mitja
ensucrada per davall dels marges i per les vores del camí, les mates es blanquejaven unes voltes, i altres el vent els feia caure la neu borda que se’ls apegava…
En fi, un dia lleig i rebolicat. Tot el paisatge era gris i molt i molt trist, però el ginebre continuava verd, sense un sol floquet de neu, uns raigs de sol intensos
només a ell il·luminaven, i recolzat al seu tronc descansava un homenot gran i vell, elegant, amb un bastó i un barret. El seu nom, Enric Valor i Vives, fill de Castalla.
a un ventet de tramuntana empentava cap avall, cap a la mar. Tothora queia bruixó i nevisquejava, les serres tenien neu i també hi havia com una mitja
ensucrada per davall dels marges i per les vores del camí, les mates es blanquejaven unes voltes, i altres el vent els feia caure la neu borda que se’ls apegava…
En fi, un dia lleig i rebolicat. Tot el paisatge era gris i molt i molt trist, però el ginebre continuava verd, sense un sol floquet de neu, uns raigs de sol intensos
només a ell il·luminaven, i recolzat al seu tronc descansava un homenot gran i vell, elegant, amb un bastó i un barret. El seu nom, Enric Valor i Vives, fill de Castalla.
http://www.edicions96.com/botiga-online/Catalog/show/l039homenot-del-barret-146
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per gemmapasqual | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Enric Valor i Hernàndez
Avda ferran el catòlic 70 pta 6 46008 València.
MOltes gràcies pels homenatges constants que fas del nostre avi.
Afectuosament Dr Carles Valor