Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

La relativitat d?anomenar-se Albert « El Flipablog!

flipablog.wordpress.com

Anant al lavabo mentre estudiava per a
l’examen de llenguatges, gramàtiques i autòmats a la biblioteca de la
universitat, em vaig topar amb un llibre que em va cridar l’atenció: La Relativitat d’anomenar-se Albert.

més…

Els companys de classe van flipar quan el vaig agafar, amb la feinada que
teníem aquests dies. Tot i així, aquest llibre m’ha acompanyat els moments en
que ja n’estava fart de tanta minimització d’autòmats, formulació de predicats
i disseny de funcions recursives.

És un llibre breu i fàcil de llegir, que d’una manera molt propera i
fascinadora ens explica la vida d’aquest geni, que potser hagués resultat
avorrida agafant la seua biografia o un llibre sobre física quàntica. La teoria
de la relativitat, paradoxes temporals, viatges en el temps, problemes lògics…
tot fet a mida per a nens de secundària, i sempre amb aquell tant ben
aconseguit misteri que no et deixa perdre paraula, que impulsa el lector a
llegir el llibre fins un final que, per cert, està molt ben aconseguit.

Sols per fer-vos a la idea, us cito com explica el llibre la teoria de la
relativitat:

Suposo que tots coneixeu la novel·la Els viatges de Gulliver,
escrita per Jonathan Swift, el 1726. […] Després del naufragi, Gulliver va
arribar a una illa deserta i es va quedar adormit. Hores més tard, quan es va
despertar, es va trobar lligat a terra i envoltat d’una multitud d’éssers
diminuts que tafanejaven sobre el seu cos. Gulliver va suposar que la sort
l’havia portat fins a un país d’homes minúsculs en el qual, per comparació, ell
mateix semblava un gegant. Però, i si fos al revés? No podria haver passat que
els seus capturadors fossin de la talla normal i algun misteriós encís l’hagués
transformat a ell en un gegant? Al cap i a la fi, si algun bromista ens tanca
en una habitació on tot té la meitat de la mida normal, els mobles, les
finestres, ens resultaria impossible demostrar que no som nosaltres els que hem
crescut. La idea de la relativitat és en essència ben senzilla i sorgeix de la
impossibilitat de trobar un a referència absoluta a partir de la qual es pot
mesurar la mida de les coses o la velocitat a què es mouen.

Si en teniu l’oportunitat, llegiu-lo, perquè val molt la pena.

http://flipablog.wordpress.com/2010/01/29/la-relativitat-danomenar-se-albert/



  1. Aquesta historieta pot passar per una explicació festiva de la relativitat galileana, però ni s’acosta al problema plantejat per la relativitat einsteniana. Per a fer-ho, caldria modificar la historieta: l’habitació té una lluerna, i els observadors que en són fora i, tot movent-se, passen per davant la finestra, veuen els habitants de l’interior d’una mida diferent d’aquella amb què ells es veuen ells mateixos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per gemmapasqual | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent