Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

La nit de les ànimes

La nit de les ànimes

En ma casa no hi havia Halloween, ni tampoc Castanyada, recordo que per Tots Sants anàvem al cementiri i estrenàvem la roba d’hivern. Ma mare omplia gots d’aigua amb oli i encenia “palometes” les llums de les animetes. Una per cada ànima d’un familiar perdut, que en ma casa per desgràcia eren molts, i es mantenien des del dia de Tots Sants fins el migdia del dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre. També encenia un ciri gros de color vermell, per enllumenar les animetes que s’havien perdut i que trobessin el camí. Jo també encendre un llum, per les animetes, les que encara estem en aquest món, que ens enllumeni el camí a tots i a totes sigui on sigui que ens dirigim. I per la meva mare que mai va aconseguir que em prengués seriosament aquesta tradició…



  1. A Galícia si que és tradició la festa de la castanya (magosto, es diu) És més una celebració de collita; no relacionada amb tots sants ni amb les ànimes.
    Potser que per pensar en les ànimes, el seu devenir (i el seu anar i vindre sense descans les que van penant) tenim la santa companya. Les ànimes no vaguen pel món un dia, sinó tots mentre no puguen descansar, és a dir: Que desaparega allò que los impedeix el descans o que alguna persona les veja i carregue amb la seua pena (d’ací ve la por a trobar-se amb la santa companya).
    Vinc de terra de supersticions més que de religió i amb elles visc. I molt a gust. Sense exageracions, però convivint amb elles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per gemmapasqual | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent