La Batalla de València II: L?IMPERI CONTRAATACA
Arran d’un article molt bo de la Núria Cadenes
a l’Indirecte.cat sota el títol Preparen una altra batalla de València? feu-li
una ullada:
http://in.directe.cat/nuria-cadenes/blog/3543/preparen-una-altra-batalla-de-valencia
He recordat aquest que vaig escriure per
l’Escletxa el 2004 i malauradament encara està d’actualitat.
LA BATALLA DE VALÈNCIA II: L’IMPERI CONTRAATACA
El 27 de novembre
passat, 40.000 partidaris de l’imperi es van manifestar en defensa de la
«llengua valenciana» i «contra la intromissió de Catalunya». Fins aquí res de
nou, no hi havia per què preocupar-se. Com deia Fuster: «l’anticatalanisme és una “pallola” que es passa, si és de veres que el
“valencianisme” és practicat». Però, com que la convocatòria la feia Coalición Valenciana, grup capitanejat
per un conegut feixista anomenat Juan
García Sentandreu i diverses formacions d’extrema dreta com España 2000, La
Falange, el Partido Carlista o La Hermandad de la Legión, ja hi devem parar
atenció.
més…
Segons la premsa, el
líder d’España 2000 –una plataforma feixista que habitualment convoca
manifestacions xenòfobes a València– José
Luis Roberto, propietari de la firma Levantina de Seguridad, va ser present
durant tot el recorregut a la capçalera de la manifestació, per davant de la
pancarta de Coalición Valenciana, amb una acreditació amb la frase «Organissacio 27-N» (si escriviu aquesta
paraula a l’ordinador, el corrector automàtic us en demanarà l’idioma). De
igual manera, energúmens habituals de les concentracions d’España 2000 amb
aspecte de guàrdies de seguretat, encara que vestits de paisà, s’encarregaven
del servei d’ordre. Les banderes espanyoles que portaven es barrejaven amb les
senyeres amb el blau. La penya ultra Yomus, del València Club de Futbol,
tancava la manifestació. Tots a una veu van ofrenar noves glòries a Espanya.
Com
diu l’editorial de l’Avui del 28 de
novembre, les característiques de la convocatòria recorden la crispació social
i política que va patir el País Valencià els darrers anys de la dècada dels
setanta. Però ni els temps ni les circumstàncies són els mateixos. Sentandreu
no és González Lizondo, està més preparat, té un passat molt més radical lligat
a l’espanyolisme i a l’extrema dreta. L’honorable Paco Camps s’ha afanyat a
desmarcar-se’n, espantat perquè aquesta patata calenta li esclate a la cara, i
ens remet al dictamen sobre la llengua del consell valencià de cultura, que
entre altres perles diu: «el valencià,
idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema
lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics
de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia». Però, com que
amb aquest pamflet del 1998 no satisfà ningú, n’han fet un altre conegut com el
manifest de la Fundació Broseta, on en el primer punt qualifica literalment d’«il·legítima la pretensió dels que, des de
fora de la societat valenciana o des de posicions marginals en la mateixa
(titlla de marginals les universitats!), pretenen
qüestionar el dret dels ciutadans valencians i de les seues institucions
d’autogovern a definir i protegir la llengua secular dels valencians». I
quatre punts més avall fa una crida a «tots
els agents socials de la Comunitat Valenciana per tal que defenguen
decididament les nostres senyes d’identitat, i en concret, l’idioma valencià,
fomentant el seu ús (tant de bo!) i
preservant la seua denominació i entitat». Per acabar-ho d’adobar, el
portaveu del la Generalitat, Esteban
Gónzalez Pons, ens adverteix que fer prevaler la ciència sobre la democràcia és
un camí molt perillós. Ells sí que en són, de perillosos! Evidentment, ningú
vol ser governat per un consell de savis; però, cal que els nostres governants
siguen tan ases?
El PSPV no ha
signat aquest manifest i acusa el PP de reobrir el conflicte de la llengua per
desviar l’atenció de la crisi interna que pateix al País Valencià. Encara que,
analitzant bé la situació, si surt una nova formació feixista amb aspiracions
parlamentàries i divideix el vot de la dreta, el que realment se’n beneficia és
el PSPV. I aquí és on ensopeguem amb la raó d’estat. El que veritablement volen
es tallar de soca-rel qualsevol moviment a favor de la unitat de la llengua i
del territori, es per això que l’imperi contraataca. Fuster, després de
l’atemptat que va patir el 1981, ens explicava: «Passat l’incident, el que m’alarma és el “clima” d’excitació que han
fomentat i que pot degenerar a extrems dolorosos. Reflexioneu-ho.» Es fa
necessària una veritable reflexió sobre el problema, sense ingerències
espanyoles. Si volen una segona batalla, és perquè la primera no la van
guanyar. La guerra no s’ha acabat, defensar el País Valencià és responsabilitat
de tots els catalans i catalanes. No podem mirar cap a una altra banda i
després lamentar-nos, perquè aleshores ens convertiríem en còmplices del
genocidi. (Continuarà…)