Indignació, tribunals, veda electoral i dia de reflexió
No entraré a valorar l’assumpte de la indignació,
una ja té una edat i fa molts anys que estic indignada, tot i això crec que
encara no m’han fet cap foto amb el dit a la boca i aquesta no serà la primera.
més
Em treu de polleguera el bipartidisme, la
corrupció, la llei de partits i no continuo perquè no tindré aturador.
M’indigna el dia de reflexió i sobretot la veda electoral, aquell període de
temps durant el qual regeixen una sèrie de prohibicions legals vinculades a la
propaganda política, que només s’apliquen quan hi ha eleccions, i poden
començar uns dies abans i acabar hores després. La legislació varia per a cada
país i als Estats Units no existeix aquesta veda, a Argentina, en canvi, la
porten a l’extrem i durant aquest període prohibeixen, els espectacles
populars, les festes teatrals i esportives i tota classe de reunió pública que
no es refereixi a l’acte electoral.
Els jutges i
tribunals també m’han indignat més d’una vegada, sobretot quan es creuen en el
dret de retallar el drets dels ciutadans i ciutadanes, i això no ho poden fer
encara que sigui dia de reflexió, Europa Press fa memòria, la doctrina del
Tribunal Constitucional estableix que només pot prohibir-se una manifestació
durant un procés electoral al·legant la seva incidència en el mateix en els
casos que hi hagi “raons fundades” que la seva finalitat és “la
captació de sufragis” i no hagi estat convocada per partits, federacions o
agrupacions, úniques persones jurídiques que poden fer campanya electoral.
Del contrari,
adverteix, “podríem arribar a l’absurd que durant la campanya electoral
estiguessin absolutament prohibides totes les manifestacions”.
Aquest és un dels
arguments que va portar a l’alt tribunal a admetre el recurs d’empara presentat
per un sindicat de Mossos d’Esquadra al qual la Generalitat va impedir
manifestar-se el 2006 per protestar per les seves “precàries condicions
laborals” en una data que coincidia amb la campanya de les eleccions al
Parlament d’aquest any, decisió que va ser confirmada pel Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya.
La sentència del
Constitucional, amb data de 15 de desembre del 2008, comença recordant el
“relleu fonamental” del dret de reunió, ja que “per a molts
grups socials és, en la pràctica, un dels pocs mitjans dels quals disposen per
poder expressar públicament les seves idees i reivindicacions” i recalca
que, tot i que té límits -l’alteració de l’ordre públic i la col·lisió amb
altres drets fonamentals-, només podrà ser restringit quan existeixen
“raons fundades” que aquests límits no seran respectats.
“No n’hi ha
prou que existeixin dubtes”, afirma la sentència, que descarta que la
“mera sospita o la simple possibilitat que es produeixi la pertorbació
d’altres béns o drets protegits constitucionalment” pugui ser suficient
per justificar la prohibició.
A l’àmbit dels
processos electorals i en relació al fet que la Llei Orgànica de Règim
Electoral General (LOREG) no legitima “portar a terme actuacions que
indirectament puguin incidir en la voluntat dels electors, incentivant o
desincentivant l’eventual inclinació cap a una determinada candidatura”,
el TC estableix que “només en casos molt extrems cabrà admetre la
possibilitat que un missatge tingui capacitat suficient per forçar o desviar la
voluntat dels electors, donat el caràcter íntim de la decisió del vot i els
mitjans legals existents per garantir la llibertat del sufragi”.
A més, sosté que si
això s’aplica a les manifestacions de les pròpies formacions polítiques,
“com més cap afirmar-lo d’una agrupació de persones que es reuneixen amb
la finalitat de l’intercanvi o exposició d’idees, la defensa d’interessos o la
publicitat de problemes i reivindicacions, i no amb la intenció de la captació
de sufragis”.
La sentència
reconeix que “no hi ha dubte” que les opinions derivades d’aquest
“intercanvi, defensa o reivindicació” d’idees poden “arribar a
influir en el ciutadà”, però puntualitza que aquesta situació només pot
contemplar-se com “una mera sospita o una simple possibilitat”.
D’aquí, conclou que
“només quan s’aportin raons fundades sobre el caràcter electoral de la
manifestació, quan la seva finalitat sigui la captació de sufragis i aquesta no
hagi estat convocada per partits, federacions, coalicions o agrupacions, úniques
persones jurídiques que poden fer campanya electoral al costat dels seus
candidats, podrà desautoritzar-se la mateixa amb base en l’esmentat
motiu”.
Però tant li fa el
que digui el Tribunal Constitucional si el mal ja està fet, si aquests drets ja
han estat retallats, com passa sempre amb els serveis mínims de les vagues. Com
es paga aquesta irresponsabilitats del jutges?
Indignada i tot
votaré, perquè com bé deia Joan Fuster: “Tota política que no fem
nosaltres serà feta contra nosaltres”
Gemma Pasqual i
Escrivà
Veig que no hem pogut resistir-nos a deixar per escrit una part de la nostra indignació. M’alegra haver-te llegit. Et deixe l’enllaç a la meua poètica reflexió. A partir de dilluns hem de quedar en veure’ns i xarrar.
Una abraçada i molta inspiració, per a la vida, per a la política, per a la poesia, per a l’amor…
http://vidapervida.blogspot.com/2011/05/la-tarara-dia-de-reflexio-poetica.html