Feliu Ventura, la banda sonora de les meves novel·les
més…
Feliu Ventura, la banda sonora de les meves novel·les
La primera vegada que vaig veure en Feliu va ser l’any 2002, en un poble del Vallès del qual, per més que m’hi esforço, no aconsegueixo recordar el nom. Ell anava acompanyat de la seva guitarra i jo llegia el manifest del Correllengua. Per a sorpresa meva, ell sabia qui era jo, fins i tot havia llegit una de les meves novel·les. Per a vergonya meva, per a mi ell era un desconegut. Per poc temps.
La seva veu em va atrapar de seguida. Vaig descobrir que les cançons d’en Feliu Ventura podien ser la banda sonora de les meves novel·les, amb la unitat de paraules i acords. Només per posar-ne alguns exemples: Et recorde, Amanda i de fons “Estadi Xile”: Marina amb “No sé què sents”; L’últim vaixell amb “Barricades de paper”; Endevina qui amb “Recorda respirar”; i Quan deixàvem de ser infants. Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria…: aquí tanco els ulls i el veig amb la generositat que el caracteritza, presentant-me la novel·la a Barcelona o a València i recitant com només ell ho sap fer “Horacianes”: “res no m’agrada tant com enramar-me d’oli cru el pimentó torrat, tallat en tires…” En Feliu em recorda l’Ovidi Montllor, sobretot quan recita Vicent Andrés Estellés. I de fons, sempre, la guitarra del fantàstic Borja Penalba.
Al cap de tants anys, en Feliu continua amb el seu compromís, sense vacil·lar, construint un país de llums enceses. I ens hem anat trobant arreu del Països Catalans, menys vegades al País Valencià, encara que sembli increïble. L’he vist créixer, personalment i musicalment. Especialment emotiu va ser el concert al Teatre El Musical, del Cabanyal, amb Música i lletra.
Una de les seves cançons, “Que no s’apague la llum”, de l’àlbum Barricades de paper, l’he convertit en un dels meus himnes.
Per vint anys més de bona música, Feliu! Que no s’apagui la llum i que peten els ploms il·luminant la nit amb l’esperança de les teves cançons. I continuem vivint, vivint somniant, empenyent fins que algun dia sigui realitat.
Feliu Ventura celebra els seus vint anys als escenaris enregistrant i editant un LP en directe que es dirà “Vers l’infinit”. El disc s’acompanyarà d’una sèrie audiovisual online sobre el procés creatiu que encetarà un any de celebració col·lectiva. T’hi apuntes?
http://www.verkami.com/projects/5601-vers-l-infinit-feliu-ventura-20-anys-en-directe