Gemma Pasqual i Escrivà

En un article publicat el març del 1969 a la revista fallera Festivitat, Joan Fuster reclamava que es prengueren les falles més seriosament, perquè segons ell «La veritat és que, anomenant-la “tècnica artesana” o “art”, la producció fallera es presta a un examen curiós, a una anàlisi plena de lliçons i de suggeriments. En última instància, la falla pertany a l’àrea caricaturesca de l’escultura. Els seus confeccionadors són vertaders escultors de la burla i de l’habilitat amb què manegen el sarcasme com a matèria primera, depèn la major o menor “gràcia” de l’artefacte.»

No va ser l’únic intel·lectual que va posar atenció en aquests artefactes, com en deia ell. Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés, Carles Salvador o Josep Renau, entre d’altres, també van dir-hi la seua sobre aquesta gran festa d’esclat i de foc. És el cas d’aquest últim, que en plena guerra civil, en la publicació d’un número extraordinari de la revista Nova Cultura, amb el títol «Els enemics del poble a l’infern», parlava de «la potència funcional de les falles, com a instrument per a reforçar aquest procés creixent, és de primer ordre en la lluita revolucionària d’aquests temps. Més eficaç que qualsevol altre mitjà de propaganda gràfica, perquè parla a un poble amb la llengua del seu propi temperament, amb paraules plàstiques de regust familiar, de tradició autèntica, carregades de raó…»

Sí, les falles van ser una vegada republicanes i antifeixistes, i es van posar al servei del poble per denunciar la barbàrie. Però aquest mitjà de propaganda gràfica, tal com en diu el gran artista Josep Renau, en un altre temps també es va posar al servei del feixisme i de la incultura i va arribar fins i tot a consumir entre les seues flames Joan Fuster.

Esperem que aquesta primavera ens prenguem tots les falles seriosament i que aquests magnífics monuments artístics recuperen el seny i cremen tota la mala maror que ha acompanyat aquests darrers anys el País Valencià. Que el foc purificador ens lliure de les urpes dels qui ens assetgen i agredeixen contínuament la llengua i la cultura catalanes. Que les falles tornen a enviar els enemics del poble a l’infern, i hi participem i en gaudim, tal com ens va ensenyar Vicent Andrés Estellés: «No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.»

Gemma Pasqual i Escrivà (Revista Marxa Popular Fallera-2008)