¡Tu!
!!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en
el corazon, y ¡te mato!

Voldria
escriure una nota de suport eloqüent als companys i les companyes del Centre
Social Terra, davant l’agressió patida aquesta nit pels energúmens d’España
2000 amb el seu cap Jose Luis Roberto al capdavant, però la impotència i dolor
que tots patim, aquest mal que naix de les entranyes d’una terra que avui encara plora la mort del Guillem Agulló i que encara clama justícia, em paralitza l’expressió.

més…

Centre Social Terra

Avui, 22 de novembre, cap a les 21’30 hores
hem viscut una situació que mai hauríem desitjat per nosaltres ni per tota la
gent que en eixe moment es trobava al nostre espai, g…audint com cada dia
d’aquest xicotet estel de llibertat i compromís que és el Terra.

Com si d’una desfilada militar es tractara,
han entrat per la porta amb el seu maleït tuf d’intolerància, odi i violència,
una quinzena de neonazis de mesures corporals considerables i amb gest
impassible d’aquells que no estimen la vida de la resta, que no volen viure ni
conviure amb els diferents, que odien la paraula LLIBERTAT. Al capdavant, el
seu líder, Jose Luis Roberto, el rostre de l’odi.

Amb violència i intimidacions han demanat
beure unes cerveses al nostre local. És possible que no sàpiguen que el Terra
és un espai lliure de feixistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes i
espanyolistes? Senzillament, perquè nosaltres volem representar just el
contrari. I així ho fem dia a dia, amb el treball sincer, constant i humil que
realitzem al nostre barri, a la nostra ciutat. A un barri que ja els demostrà
fa uns dies que no els vol, que no és el seu lloc i que el volem viu, alegre i
combatiu, no brut d’odi i intolerància, la qual només es justifica amb gent com
ells.

Davant la nostra negativa, els neonazis
identificats com a membres del partit “legal” España 2000, han decidit
continuar amenaçant, insultant i intimidant a la gent que estava al Terra.
Amenaces i intimidacions molt greus. Inclús de mort.

Així fins que han arribat diversos efectius de
la policia local i espanyola, previstos de material antiavalots (potser sabien
que aquesta era una gent perillosa?). Aquests, i davant les exigències dels
neonazis, han decidit que era millor cedir davant dels agressors (demanant-nos a
nosaltres els fulls de reclamació per a que els nostres agressors es queixaren
perquè no els hem volgut servir cervesa) que protegir els agredits. Així, han
pogut marxar del Terra entre riures i amenaces.

La notícia de l’agressió ha corregut com la
pólvora des de dins del Terra cap enfora, i en només 30 minuts, s’han
concentrat solidàriament davant les portes del Terra un gran nombre de persones
per protegir-nos i recolzar-nos. Han sigut identificats per la policia.

Volem agrair públicament a tots aquells que
heu estat allí, a totes les que ens heu transmès posteriorment el vostre suport
i, molt especialment, a les persones que estaven aquesta nit al Terra i han
hagut de patir aquest exercici de terrorisme psicològic per part d’aquests
personatges fills dels gimnasos i de la violència, que han sofert amb nosaltres
la por i la ràbia pel que estàvem veient i vivint. Una abraçada ben forta,
perquè sense vosaltres no estaríem ací i perquè vosaltres sou el nostre orgull
i la nostra raó per alçar-se i continuar el combat.

A partir de demà, farem pública aquesta
situació als mitjans de comunicació i denunciarem davant del barri i de la
societat el que ha passat, sobretot per deixar ben clar que Jose Luis Roberto i
els seus companys del partit ultradretà “España 2000” no només ens ha amenaçat
al Terra, ha amenaçat a un col·lectiu que treballa per millorar i canviar un
Benimaclet d’esperança i llibertat, ha amenaçat a tots els col·lectius que
lluitem per un Benimaclet Viu, a totes les veïnes, a tots els comerços, a totes
les escoles, a tots els centres socials, a tots els que defensem dia a dia la
nostra cultura i llengua… Ens toquen a un, ens toquen a totes. Us demanem que
feu córrer el que ha succeït avui a Benimaclet per ajudar-nos a que aquesta
denúncia arribe a tots els racons possibles.

I si, com han advertit, aquesta gent decideix
tornar, pública o clandestinament, per atacar el Terra o a la gent que en ell
treballen o participen, haurem d’exigir responsabilitats a qui corresponga
(Delegació de Govern, policia, jutges, polítics, etc.) per no aturar açò abans
que siga massa tard. Com ens ha dit avui un policia espanyol: ací, fins que no
hi haja un mort, no podem fer res. Doncs bé, que recorden (com nosaltres fem
cada dia) a Guillem Agulló. Ja tenim morts. I no volem més.

De moment, volem transmetre que la gent que
estava hui al Terra, afortunadament, estem bé i que anem a treballar les
diferents possibilitats d’accions per dur a terme els propers dies. Esteu
atents a les convocatòries. Finalment, volem reafirmar el nostre compromís amb
la lluita per la llibertat, contra el racisme, per Benimaclet, contra el seu
odi. Ací estem i ací estarem. Perquè som barri. Perquè la seua violència mai no
podrà apagar aquesta flama de rebel·lia i coratge. Perquè mai podran baixar del
nostre terrat aquesta bandera de llibertat. Perquè som un, un puny tancat i en
alt. No estem sols, i això els fa mal. Demostrem-ho!

Terra Centre Social-Bar

Us adjuntem una explicació dels fets que ens
ha fet arribar una jove que es trobava aquesta nit al Terra i que ha volgut
compartir el que ha sentit:

No tinc paraules per descriure el que he
viscut fa escassos minuts. No vull que aquesta narr…ació resulte
melodramàtica ni res per l’estil, no vull fer creure a ningú res, ni ficar-te
de cap bàndol. Sols vull que se m’escolte. Que algú em diga que existeix la
meua veu i la meua presència perquè sinó rebente. Per uns moments, per un
instant ficat en la meua pell. Viu el que he viscut i després, dis-me que ací
no ha passat res.

Com cada dilluns em dirigia amb uns bons amics
a un bar on passem hores i hores amb intenses i no tan intenses converses, que
ens fan imaginar un món millor. Com cada dilluns es respirava bon ambient, està
la gent que coneixes i d’altra que no però, que igualment et fan sentir com a
casa. Com cada dilluns em demanat un refresc. Refresc que ha acabat
convertint-se en un soparet improvisat.

Aquest bar està dividit en dues sales. Una on
està l’entrada i un altra, més endins. Hui em tingut que anar a la part de
dins, ja que les tauletes de la part de fora estaven ocupades. Ens hem quedat
els 3 sols a la part de dins, menjant la capritxosa punteta de calamar de cada
dilluns i endinsant-nos en una agradable conversa.

De sobte un dels meus amics se n’ha adonat,
que al bar hi havia un silenci inusual. No li hem donat més importància i em
seguit parlant. No hem tardat més d’un minut en saber quina era la causa que
havia creat aquell silenci. Han entrat a la sala on ens trobàvem 4 subjectes.
Subjectes que pertanyen al partit polític d’extrema dreta (España 2000). Han
entrant a la sala cridant i intimidant-nos. Un d’ells duia una careta blanca
que li cobria el rostre i ens mirava fixament amb els braços creuats al pit.
Dos d’ells eren molt alts i corpulents i no paraven de mirar-nos de dalt a baix
com si estiguérem empestats, i el que em falta, era el més menut (comparant-lo
amb els seus companys , no amb mi, clar està), però el més cridaner de tots.

A la sala on ens trobàvem estan els banys. A
la porta del bany del xics hi ha una bandera d’Espanya taxada. Aquesta ha sigut
la conversa que ha mantingut el subjecte menut amb els meus companys i amb mi:

Y esto ¡¿qué es?!¡Mira! ¡Tienen la bandera de
españa taxada, estos payasos!¿¡Y no os da vergüenza!?¿¡Pero no me bais a
contestar!?¿¡Habiais visto esto!?Y no os da vergüenza eh!! eh!! El país que os
ha dado de comer toda la vida. ¡Mira! ¡También tienen a Felipe V del revés! A
ese todavia lo entiendo, pero ¿y esto? ¿qué sois vosotros? ¿¿¡¡como los de ETA,
unos asesinos!!??¡¡No os da vergüenza!! ¡¿lo habias visto antes?!

Davant la insistent pregunta, de resposta
evident, un de nosaltres contesta: No, no l’havia vista.

El subjecte ha començat en un to, no menys
arrogant i amenaçador: ¿¿Me estàs llamando tonto?? A ver si ahora voy a ser un
gilipoyas!! ( Aquesta frase, la repetida com a sis vegades ).

En això ha entrat Jose Luis Roberto, conegut
amb el malnom de “el coixo”. Ha revisat els banys i acompanyat del seus
seguidors, s’ha dirigit a un dels propietaris del bar i li ha dit: Esto no està
acondicionado para minisvalidos.Molt educadament. I dic, educadament, perquè no
ho hagués tingut que fer, a obert una porta que donava accés al bany per a
discapacitats. Aquesta gentola s’ha ficat a revisar el bar de dalt a baix,
mirant els extintors, sostre, banys…

Junt amb el propietari han entrar 2 persones
més per no deixar-lo sòl.Mentre el subjecte cridaner ens insultava, el xic que
havia entrat l’ha mirat…¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te
mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!

El xic, s’ha limitat a baixar la mirada al
sòl, aguantar a que es cansara de insultar-nos i esperar. Esperar a que no
passara res més greu.No se com, ni per què, però s’han cansat. Han anat tots a
la sala de l’entrada. I en la de dins ens hem quedat, els meu dos amics, la
xica i el xic amenaçat de mort i jo.

Em aprofitat aquell moment per a enviar
missatges a amics, per a que aquestos avisaren a la policia.

La policia ha vingut passats uns trenta cinc o
quaranta minuts. Tenint en compte que teníem una comissaria a no més de 5
minuts caminant. És un temps considerable. El pitjor estava per veure…

A males penes, podíem desxifrar a qui havien
vingut a recolzar. No puc negar que hi havia bastant presencia policial, però
com en la majoria dels casos, ha sigut insuficient. No sols no han fet res per
a que deixaren d’intimidar-nos, sinó, que s’han limitat a revisar el local i
veure que aquest complia amb el requisits dictats per la llei. Feia menys d’un
hora, que aquells subjectes havien violat els drets de unes 30 persones. Ens
havien intimidat amb crits i insults, ens havien amenaçat amb seguir
extorsionant-nos a nosaltres i al bar si no canviàvem la NOSTRA MANERA DE
PENSAR!!! havien hagut inclús amenaces de MORT!!! I aquells agents els
limitaven a observar el local!!!???Ni tan sols els han identificat. Era tan
indignant.

Mai he estat en contra d’un organisme
encarregat de controlar qualsevol alteració amb el compliment dels dret humans
però esque…. no tenim un sistema útil. Un sistema que defèn a la persona que
ha fet mal…no és un bon sistema.

No tinc paraules per descriure el grau
d’impotència que sentíem. En el meu cas, jo tremolava. Tremolava molt. No era
por el sentiment que més m’envergava, era… ràbia, impotència, INCREDULITAT.
M’he quedat gelada, em recorria una suor gelada per tot el cos i esque la meua
ment, el meu cap, no podia acceptar allò que se’m feia evident davant els meus
ulls.El feixisme està molt present al País Valencià i a tot arreu de l’estat
espanyol. Com pot estar legalitzat un partit d’aquest tipus. Un partit que
promou el feixisme, l’homofòbia, que no deixa pas a la llibertat d’expressió,
ni tan sols a la llibertat de pensament . Que entra a qualsevol comerç i
intimida i fa malbé tot allò que vol.

Han passat moltes més coses, moltes més
intimidacions, moltes més amenaces. Eren uns 15 feixistes intimidant-nos a
tots. Jo sols he pogut viure part del que ha passat allà dins. Però s’han comés
moltes violacions del nostres drets. Els que estàvem allí, sols hem pogut
resignar-nos a acceptar, que devíem deixar-los fer, que aquesta gent no està
ben acabada i farà mal a algú. Més del que ja fan. I una vegada més deixem
fer….esperarem a que “el coixo” ens fique bombes a aquells que som diferents
a ell, ja siga en el color de la pell, en el lloc de procedència,
ideològicament… Ja ho va fer a la transició i mai va ser condemnat. Per què
ara hauria de ser diferent??

TOT EL MEU RECOLZAMENT A AQUELLES PERSONES QUE
UN DIA MÉS TINDRAN POR, QUE UN DIA MÉS SERAN VÍCTIMES D’AQUEST TIPUS DE
PERSONES I D’AQUEST TIPUS DE GOVERN.

GENT DE BENIMACLET, AJUDEU ALS COMERÇOS I NO
DEIXEU QUE CAP ACTUACIÓ QUEDE IMPUNE.

AJUDEU ALS QUE UN DIA NO VAREN SER D’ACÍ PERÒ
QUE ARA HO SÓN, PERQUÈ TOTS TENIM ELS MATEIXOS DRETS I CAP PERSONA POT
FURTAR-NOS-ELS.

Moltes gràcies a totes les persones que han
vingut al nostre auxili en un tres i no res.

Sols, no som res.