En abril de 1937, els alemanys van bombardejar Guernica; mesos després, la Legió Còndor ho tornava a fer a Ares del Maestrat i la comarca. Tots aquests assajos van quallar l’any 139 a Barcelona. Potser, enguany ho tornaran a intentar, a propòsit de la consulta.
Publicat el 26 de gener de 2014
El 26 de gener de 1939, les botes feixistes van trepitjar la ciutat de Barcelona desfilant per la Diagonal
El nou any no ens va portar cap il·lusió, els reis de l’Orient van passar de llarg i aquell dimecres gèlid del mes de gener, les botes feixistes van trepitjar la ciutat de Barcelona desfilant per la Diagonal, l’ocupació definitiva de Catalunya era imminent.
El pitjor dels nostres malsons s’havia fet realitat, havíem perdut la guerra, la qual cosa va obligar les autoritats republicanes, així com les institucions polítiques a travessar la frontera camí cap a l’exili. Els acompanyaren centenars de milers de persones: dones, infants, gent gran, soldats de l’exèrcit republicà, un èxode sense precedents en la nostra història. La població civil, que omplia les carreteres cap a la frontera, va ser bombardejada impunement pels avions rebels que sortien de Mallorca. També es van bombardejar ciutats i poblacions com Barcelona, Granollers, Girona, Figueres, Roses, l’Escala, entre d’altres.
Un temps d’incertesa extremadament fred acompanyava la pluja incessant que plorava la memòria de les milers de víctimes innocents que no havien aconseguit sobreviure a la barbàrie. Els estrèpits dels trons es confonien amb els bombardejos, grans columnes de fum negre s’enlairaven per tot arreu i enfosquien el cel, el sol de dol no va sortir cap dia.
El pitjor dels nostres malsons s’havia fet realitat, havíem perdut la guerra, la qual cosa va obligar les autoritats republicanes, així com les institucions polítiques a travessar la frontera camí cap a l’exili. Els acompanyaren centenars de milers de persones: dones, infants, gent gran, soldats de l’exèrcit republicà, un èxode sense precedents en la nostra història. La població civil, que omplia les carreteres cap a la frontera, va ser bombardejada impunement pels avions rebels que sortien de Mallorca. També es van bombardejar ciutats i poblacions com Barcelona, Granollers, Girona, Figueres, Roses, l’Escala, entre d’altres.
Un temps d’incertesa extremadament fred acompanyava la pluja incessant que plorava la memòria de les milers de víctimes innocents que no havien aconseguit sobreviure a la barbàrie. Els estrèpits dels trons es confonien amb els bombardejos, grans columnes de fum negre s’enlairaven per tot arreu i enfosquien el cel, el sol de dol no va sortir cap dia.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per gemmapasqual | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent