Confessions d?una grassoneta desnonada
Un dia el meu pare em va dir que ens havien desnonat… havíem d’abandonar la nostra casa… la meva mare em va dir que només podia dur amb mi una maleta. En aquella maleta no cabien la meva col·lecció de Nancys, ni les meves sabates, els llibres, la roba… Ens vam traslladar a València, sis persones havíem de conviure en un pis molt petit de dues habitacions, en un dels barris més humils de la ciutat… no teníem diners ni per menjar… ens alimentàvem de pasta i patates… les proteïnes ens les subministraven bàsicament els ous i la mortadel·la. Com a conseqüència una mala salut de ferro i aquest cos de sirena.
L’Ada Colau és una gran dona, una dona guapa, per dins i per fora. I està estupenda. I Alfonso Rojo és un mal ànima, un mal educat, sense sentiments, la bena que porta als ulls per poder perpetuar el seu status no els deixa veure la pobresa, la injustícia, ni la bellesa… #Nanit!